S'acosten els últims exàmens del trimestre i ara toca estudiar. Ací teniu unes activitats perquè pugueu comprovar el que heu aprés i també el que haureu de demostrar que sabeu en el pròxim examen.
1. Escriu V (vertadera) o F (falsa) al costat d’aquestes afirmacions.
a) Una llengua no pot tenir més de dos dialectes. b) Les llengües estan formades per diversos dialectes. c) Quan en una mateixa llengua un conjunt ampli de parlants adopta una característica especial, es pot parlar de dialecte. d) Els dialectes són llengües diferents que es parlen en territoris diferents.
2. Completa les següents oracions sobre la llengua.
La divisió dialectal de la llengua catalana diferencia dos grans blocs: la varietat ___________ i la varietat _____________. Va ser _________________ qui proposà aquesta divisió l’any _______, basada en el ______________________________________________________________________.
El valencià se subdivideix en _____________________, ______________________ i _____________________.
3. Escriu el significat de les sigles i abreviatures següents:
ESO CP pl. PD NIF SL Sr. c/ ONG av.
4. Completa l’esquema amb les característiques de la carta formal.
La carta formal és ...............................................................
Les seues característiques són: ......................................., ....................................... i ........................................
7. Digues quina classe de determinants són les paraules següents.
este ______________________________________________ primer ____________________________________________ vint-i-quatre ________________________________________ estos _____________________________________________ poques ___________________________________________ meus _____________________________________________ aqueix ____________________________________________ alguns _____________________________________________ nostres ____________________________________________ aquesta ____________________________________________
8. Completa els espais buits amb les expressions aleshores, a les hores, alhora i a l’hora.
a) Enguany estudie música i anglés __________. b) El trànsit és abundant _____________ d’entrada i d’eixida del treball. c) Telefona’m ____________ d’esmorzar. d) ___________ mon pare em digué que tenia carta blanca per a fer el que volguera.
9. Accentua, si cal, aquestes paraules i després classifica-les en agudes, planes i esdrúixoles.
metode anorexia mi sud-africa propia allo Italia reptil feliçment comic arros monoleg
Ara que ja heu escoltat diverses cançons de les diferents varietats dialectals (oriental i occidental), us proposem que treballeu les següents cançons, que pertanyen al bloc occidental de la llengua i més concretament al valencià.
Abans, però, heu de recordar que dins del dialecte valencià, podem distingir cinc subdialectes: valencià septentrional, castellonenc, valencià apitxat, valencià meridional i alacantí. (Consulteu les fotocòpies)
Doncs bé, a la nostra zona, com ja sabeu, parlem valencià apitxat. De fet, aquest subdialecte abraça la part central del País Valencià, aproximadament les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta, Camp de Túria, Ribera Alta i algunes poblacions, les més pròximes a València de la Ribera Baixa. A més a més, s'hi inclouen els illots de Xàtiva i Gandia, aquesta darrera localitat, irradia l’influx cap als pobles del voltant.
Les característiques d'aquest subdialecte són:
- Ensordiment de les sibilants sonores: menjar>mentxar, dotze>dotse, casa>cassa.
- Betacisme: cavall>caball.
- Leisme: cavall>cavai.
- Pronunciació de l’oclusiva del grup -NT.
- Tendència a palatalitzar els grups finals -nts, -ts: punts>punys, pots>potx.
- Plena vitalitat del perfet simple: tinguí.
- Conservació de les desinències -am, -au: entengam, dormam...
- Ús de les formes plenes dels clítics: me, se, te...
- El clític se substitueix mos o vos: se n’anem, se quedem.
- Conservació d’arcaismes: oir, noces d’argent, arracades, agafar...
Després de fer un repàs general al valencià i als seus subdialectes, és hora d'escoltar algunes cançons i buscar trets que ajuden a identificar l'origen dels cantants o grups.
"Camals mullats", La Gossa Sorda.
Cinc de la matinada
no esperava que acabàrem
pels carrers de ciutat vella
tu davant i jo darrere.
València banyada,
camals mullats,
València banyada.
Pel carrer de cavallers
dalt d'una bicicleta vella
recorríem la distància
i guardava l'equilibri
fregant-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats,
fregant-te l'esquena.
Carrer de la pau,
parterre, glorieta,
semàfor de jutjats,
frenada en sec
i els dos a terra
somrius i et _______ a la dreta,
govern militar,
hi ha un tio en metralleta
que ens mira molt mal,
ja saps que passa.
Poetes de la nit
que fan que parlen les parets
a la València
de Blanquita i Estellés
i hem fet música métrica sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis,
finestres balcons que no esperen benet
a la València
de la FAI i de Basset
i a cada barri se sent rebombori
unim les nostres forces come together everybody
he retrobat l'espurna
l'altra cara de la lluna
amb els veïns del cabanyal
i les veïnes de portades
de la bunda l'espurna
l'altra cara de la lluna.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
_________, ________, _________
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
_________, ________, _________
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
_________, ________, _________
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
Murs de la metropoli són de carbó
les línies del metro la nostra presó
________ i les parets de colors
qui observa els mossos bon observador
a la city li és igual per on surti el sol
sap que si aixeco el cap només hi veig pols
el barri somriu perquè no estem sols
parem els seus pals, exemples són molts
però cadascú amb el seu entorn
xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món
joventut i experiència
referents potents des de Sants fins a València.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
_________, ________, _________
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
_________, ________, _________
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
_________, ________, _________
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
No hi ha tanta diferència
la ciutat té barrots de ferro
Barna, Sants, València
porten les ______ credencials
La Gossa Sorda Pirats Sound Sistema
Heu sentit l'olor a podrit
de traició bellesa morta i violència
o és que algú ha dit el nom de València
en l'aire barreja de fem i salobre
i sota terra la mort,
la mort al metro dels pobres.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
_________, ________, _________
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
_________, ________, _________
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
_________, ________, _________
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
_________, ________, _________
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
_________, ________, _________
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
_________, ________, _________
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
Cinc de la matinada,
no esperava que acabàrem
pels carrers de ciutat vella,
camals mullats...
Una altra cançó d'aquest grup: "Farem saó", La Gossa Sorda. Podeu escoltar-la al MySpace de La Gossa Sorda o bé veure el següent vídeo d'un concert, tot i que el so no té massa qualitat.
El tio Pep, els quintos d´Alzira, i els guerrers de Moixent,
el rat penat, el moro Mussa, el tio Canya, i Rosario la carnissera de La Xara,
la dama d´Elx, la _________ de Gandia, i el Micalet de la Seu
la Panderola, les _________ de Xixona, Ramonet i uns amics de Barcelona
Tirants i Carmesines, gegants del Romaní i ara va de bo,
baixant Penyagolosa se sent la veu del tro: farem saó!
El Mascarat, un ciclista de Pego i el ninot indultat,
Tombatossals, Arrancapins, Batiste Ceba, Maria Rosa i la xata merenguera
l´home del sac, la fera ferotge, i els enfarinats,
Tirisiti, el penjat sense fetge i Amparito la filla del metge,
Ovidis i Tereses, dimonis fumadors
I ara va de bo, baixant Penyagolosa se sent la veu del tro: farem saó!
Farem saó que ________ la sequera i entre les canyes del camí rebrotaran
noves idees com llances al vent reconduiran la situació
Farem saó
I és que estic fart de sentir-te,
retòrica, estètica, per damunt de la mentida sols està la veritat
retòrica, estètica, i és que depén de qui la diga la façana va canviant
rebenta la mentida quan hi ha possibilitats
l´home del sac va carregat de mala llet
La façana, la façana, la façana va canviant
retòrica, estètica, per damunt de la mentida sols està la veritat
retòrica, estètica, i és que depén de qui la diga serà puta o capellà
I ara va de bo, baixant Penyagolosa se sent la veu del tro: farem saó!
Farem saó que ofegue la sequera i entre les canyes del camí rebrotaran
noves idees com llances al vent reconduiran la situació
Farem saó
Farem saó que ________ la sequera i entre les canyes del camí rebrotaran
noves idees com llances al vent reconduiran la situació
Farem saó!
Avui t’escric callat potser per darrer cop.
He caigut pres de la nit i l’enyor
Entre camins gelats de neu i companys morts.
Fa tant de fred que no puc ni pensar,
Se’m trenquen les paraules als papers mullats.
Tot s’ha acabat i tu ja no em veuràs
I __________ que recordes el que vam parlar...
__________ de ràbia i __________ amb les mans
I dic les paraules que em vas ensenyar...
No hi ha demà
si no és amb tu.
No hi ha demà
Si no el fem junts.
Camí a la mort, hivern del 39:
Avui t’escric callat potser per darrer cop.
He caigut pres fugint de l’últim front
Entre camins gelats, de neu i companys morts.
Fa tant de fred que no puc ni pensar,
Se’m trenquen les imatges als meus ulls cansats.
Tot s’ha acabat i tu ja no em veuràs
I _________ que recordes el que vam parlar...
_________ de ràbia i _________ amb les mans
I dic les paraules que em vas ensenyar...
No hi ha demà
Si no és amb tu.
No hi ha demà
Si no el fem junts.
I ací teniu un muntatge de la mateixa cançó amb imatges extretes d'una auca.
"Tio Canya", Al Tall (un clàssic que no podia faltar).
En la pobla hi ha un vell
en la pobla hi ha un vell
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra,
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes
i en casar-se amb ___ femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ningú fa _______ la cara.
Set vegades va fer cua,
set vegades va fer cua,
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ___ casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Tio Canya tingué un fill
Tio Canya tingué un fill
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Bé recorda el tio Canya
quan _______ portar-lo a escola
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el _______ del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.
Cada dia que passava,
Cada dia que passava
anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre
per por a que el senyor mestre
li _____ alguna pregunta.
Aguantà càstigs i renyes
sens gosar d´obrir la boca
i la escola va odiar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Cròniques del carrer diuen
cròniques del carrer diuen
d´uns nets que té el tio Canya
que són metges a València
que són metges a València
professors i gent lletrada.
Quan a estiu vénen al poble,
visiten el tio Canya
i el pobre vell se´ls escolta
parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la _______ cara.
Mai parlen en castellà
mai parlen en castellà
com han après dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
sinó com la gent del poble
la llengua del tio Canya.
Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar
Tio Canya Tio Canya
no tens les claus de ___ casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara.
El comte Dràcula abandona el seu castell de Transsilvània a fi d’escampar el seu regne de terror per tot Londres. Aquesta adaptació de Dràcula, de Bram Stoker (Dublín, 1847-Londres, 1912), segueix amb fidelitat la història original de l’obra cabdal de la literatura de vampirs.
Com ja saps, la setmana que ve és el control de lectura de Dràcula. Abans, però, ens agradaria que repassares l'obra.
FITXA DE LECTURA
TÍTOL DE L’OBRA: ............................................. AUTOR: .............................................................. ADAPTADOR: ..................................................... DIBUIXOS: .......................................................... EDITORIAL: ......................................................... COL·LECCIÓ: ................................ NÚM.: ..........
Dràcula conté un capítol final anomenat «Epíleg». Ara busca informació i contesta: Què és un epíleg? Per què creus que l’ha inclòs l’autor en aquesta obra?
Si l’autor conta la història d’una manera ordenada segons passa en el temps, es diu que la narració és lineal. En canvi, si presenta salts en el temps, es diu que la narració és fragmentària. Com classificaries l’estructura de Dràcula? Quins elements del text has trobat al llarg de la lectura que confirmen la teua elecció? Anota’n algun.
El narrador és la persona que explica la història. Pot ser intern, quan és un personatge de l’obra i la conta des de dins, o extern, si la conta des de fora com si fos un espectador. A més, el narrador extern pot ser, alhora, observador, si només explica el que veu, i omniscient, si a més d’explicar l’acció, també explica la vida interior i els pensaments dels personatges. De quin tipus diries que és el narrador de Dràcula? Justifica la resposta.
En Dràcula, no hi ha un sol personatge principal però és evident que, entre els protagonistes, n’hi ha uns que tenen més rellevància que altres. Anota els sis personatges que, al teu parer, tenen més protagonisme en el relat, de més a menys importància.
Quins trets físics i psicològics destacaries del comte?
Qui és Lucy? Què li passa?
Què es pot utilitzar per protegir-se del comte?
Qui és Jonathan Harker? Quina relació té en la història?
Selecciona els tres moments de la història que més t’han impressionat.
Preguntes extretes de les propostes didàctiques de l'editorial Bromera.
La divisió en dos grans blocs, el grup oriental i el grup occidental, proposada per Milà i Fontanals el 1861, es basa en el tractament de les vocals àtones A i E, neutralitzades en [∂] en català oriental i diferenciades en català occidental, i el tractament de les vocals àtones O i U, neutralitzades en [u] en oriental i també diferenciades en occidental.
Els territoris que cobreix cada variant són:
Variant oriental: Catalunya Nord, les comarques gironines i barcelonines, la part oriental de les comarques tarragonines, les illes Balears i la ciutat sarda de l’Alguer.
Variant occidental: les valls d’Andorra, la zona oriental d’Aragó, les comarques lleidatanes, la part occidental de les comarques tarragonines, el País Valencià i una zona de 300 km² a Múrcia.
EL VALENCIÀ ÉS EL NOSTRE CATALÀ.
[...] D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia...), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals) [...]
Després de rellegir-vos la teoria un parell de vegades, podríeu identificar a quins dialectes pertanyen les següents cançons? Si ompliu els buits de les cançons, us serà més fàcil.
“Alegria”
Cau ... sol de ............... dins ...horitzó,
damunt la mar arrissada ... avions.
Cau ... sol de ............... vermell i calent,
... sala i ...arengada ... pell.
... penyassegat
i una pluja suau de pols estelar.
Cau ... sol de ............... i plàcidament
... gent ... dutxa i .......... ... carrers.
Cau ... sol de ................ dins es meu cor,
tothom m’estima i jo .......... tothom.
Falla ... corrent
... fireres no vendran cacauets.
Alegria, ... velles se xapen de riure,
... dies s’acaben i ... fars il•luminen
... góndoles entre ... cases.
Alegria, ... òrbites en sincronia,
i ... ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins ... meva vida... i alegria.
Cau ... sol de .................. dins s’horitzó,
damunt la mar arrissada ... avions.
Cau ... sol de .................. vermell i calent,
... sala i ...arengada ... pell.
... municipals, és evident,
fan aparcar bé ... gent.
Alegria, ... velles se xapen de riure,
... dies s’acaben i es fars il·luminen
... góndoles entre ... cases.
Alegria, ... òrbites en sincronia,
i ... ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins ... meva vida... i alegria.
Alegria, ... velles se xapen de riure,
... dies s’acaben i ... fars il·luminen
... góndoles entre ... cases... i alegria.
“L’Empordà”
Nascut entre Blanes i Cadaqués,
molt tocat per la tramuntana,
d’una sola cosa pots estar segur:
quant més vell, més tocat de l’ala.
Sempre deia que a la matinada
es mataria,
però cap al migdia anava
ben torrat;
somriu i diu que no té pressa,
ningú m’espera allà dalt
i anar a l’infern no m’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.
I varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava
dormint la mona a la vora del Ter,
però ell mai no s’hi tirava.
Sempre deia que a la matinada
es mataria,
però cap al migdia anava
ben torrat;
somriu i diu que no té pressa,
ningú m’espera allà dalt
i anar a l’infern no m’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.
Sempre deia que a la matinada
es mataria,
però cap al migdia anava
ben torrat;
somriu i diu que no té pressa,
ningú m’espera allà dalt
i anar a l’infern no m’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.
I quan veig la llum de l’alba,
se’m treu les ganes de marxar;
potser que ............ no em ...............,
potser ho .............. fins demà.
"Bon dia"
La vella Montserrat
desperta el barri a cops d'................. tot cantant
les primeres persianes
s'obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.
Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insulent
il·lumina descarat
tot l'espectacle de la gent.
Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d'alcohol.
I al pedrís reposant
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l'esguard es pregunta
quans dies més té de regal.
Bon dia...
.............. gisclant, olor de pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira
i diu:
Bon dia ...
"Boig per tu"
A la terra humida escric ______ estic boig per tu, em ______ els dies esperant la nit.
Com et puc estimar si de mi estàs tan lluny; servil i acabat boig per tu.
Sé molt bé que des d'aquest bar jo no puc arribar on _____ tu, però dins la _______ copa veig reflexada la _______ llum, me la beuré; servil i acabat, boig per tu.
Quan no hi _______ al matí, les llàgrimes es perdran entre la pluja que caurà avui.
Em quedaré atrapat ebri d'aquesta llum servil i acabat boig per tu.
Sé molt bé que des d'aquest bar jo no puc arribar on ______ tu, però dins la _______ copa veig reflexada la _______ llum, me la beuré; servil i acabat boig per tu.
Si en voleu saber més, podeu visualitzar aquest vídeo sobre les varietats dialectals de la llengua catalana.
Explica breument, i amb les teues paraules, quin és l’argument de la novel·la.
Qui és el narrador de La llegenda de l’amulet de Jade? Parla en primera o en tercera persona?
Segons l’ordre en què passen els fets una narració té una estructura lineal, si els fets es desenvolupen seguint un ordre cronològic (plantejament, nuc i desenllaç) o una estructura discontínua si es trenca l’ordre cronològic, per afegir escenes del passat en el relat (salt enrere-flashback). Com definiries l’estructura de La llegenda de l’amulet de Jade?
Quins diries que són els personatges principals d’aquest relat? Com els descriu l’autor?
Li Bei i Mei són el mateix personatge però, en què es diferencien?
Fins trobar el treball de repartidor a temps parcial, Víctor passa per molts altres treballs. Quins?
Saps què és el jade? Busca’n informació.
Raona la teua resposta. Recomanaries la lectura d’aquest llibre a algun company o companya? Per què?
Més encara...
Qui és Cheng Xiyou? Explica la seua importància en la història.
Amb el pas del temps, en què s'ha convertit el restaurant Xiannü?
Explica la declaració d'amor del protagonista a la seua estimada.
Per repassar l'ús de la B i la V, podeu anar a aquest enllaç. Hi trobareu diverses activitats per practicar les normes treballades a la primera unitat didàctica.
Després de llegir l'entrada anterior del bloc, "Les llengües romàniques", has de ser capaç de contestar les següents qüestions:
Quina relació existeix entre el llatí i les llengües romàniques?
Quines llengües romàniques coneixes? Esmenta’n almenys quatre i digues on es parlen.
Ara, anem a recordar quin és l'ús adequat de les paraules següents: adreça, direcció, recolzar, donar suport. Completa les oracions amb les paraules proposades. Si tens dubtes, pots recórrer als diccionaris que trobaràs a la barra lateral situada a l'esquerra del bloc.
Joan ......................... a eixa iniciativa.
No sé on viu Miquel, tens la seua ........................?
Si vols anar a Benissa, agafa la carretera en ....................... a la costa.
......................... els llibres i no cauran.
Ordena alfabèticament els grups de paraules següents:
b) cama / cendra / ciri / cràter / cridar / caragol / clauer / cullera / covard / club
Digues a quina categoria gramaticalcorresponen les següents paraules: bresquilla, i, mai, miraré, aquell, suau, tu, quatre, el, fins, ho, però, ahir, jersei, o, amb, nosaltres, natural, convenç, ma.
Actualment diferenciem els gèneres literaris següents:
............................: la literatura escrita en vers.
...............................: literatura escrita en prosa amb predomini de la narració i la descripció.
............................: literatura en forma de diàleg destinada a la representació.
............................: literatura escrita en prosa, en la qual l’autor opina sobre un tema.
Separa el lexema del morfema i indica la persona, el nombre i el temps d’aquestes formes verbals.
