dissabte, 2 d’octubre del 2010

Les llengües romàniques

 De llengües, al món, n’hi ha moltes. Els lingüistes no s’arrisquen a donar una xifra exacta perquè asseguren que no totes les llengües que hi ha al món són conegudes, que la definició de llengua no ha estat consensuada i que les llengües mai són classificables com a realitats independents, car poden estar vinculades a aspectes culturals, ètnics o religiosos.

A més a més, les fronteres lingüístiques sovint no coincideixen amb les fronteres territorials. De fet, el multilingüisme estatal és habitual; allò estrany és trobar un estat on sols es parle una llengua. Això ha fet que cada estat adopte polítiques lingüístiques diferents, orientades bé a promoure l’ús de la llengua oficial triada i eliminar-ne totes les altres, o bé a promoure l’ús de totes les llengües.

La llengua és el signe d’identitat inqüestionable i l’element cohesionador de qualsevol comunitat. La llengua és patrimoni dels parlants i la llengua mor quan la comunitat lingüística també mor, siga físicament o siga ocupada per una llengua més poderosa.

LES LLENGÜES A LA UNIÓ EUROPEA

Al següent mapa lingüístic, podeu observar els tres grans grups lingüístics que conviuen a Europa, junt amb altres llengües. Es tracta de les llengües germàniques (per exemple, l'anglés i l'alemany), les llengües eslaves (com ara el txec, croat, búlgar, eslovac...) i les llengües romàniques (entre les quals es troba la nostra llengua).

Tot seguit, ens centrarem en les llengües romàniques; abans, però, volem que consulteu algunes dades sobre les llengües que més us puguen interessar. Per exemple, mireu en aquesta pàgina el nombre de parlants de les diferents llengües d'Europa. Us sorprenem algunes xifres? Si voleu, en parlem.

LES LLENGÜES ROMÀNIQUES

L’adjectiu romànic és una derivació lèxica del topònim Roma. Aquesta ciutat, pels volts del segle I a. C., creà tot un imperi que constituiria una nova civilització. Progressivament, Roma va anar eixamplant les seues fronteres i expandint la romanització, és a dir, el procés d’imposició o d’adaptació segons els casos de les estructures polítiques, socioeconòmiques i culturals del poble romà, mitjançant instruments eficaços com ara l’exèrcit o l’administració. El màxim exponent de la romanització fou la llengua llatina.

L’Imperi Romà a finals del segle III d. C. Abastava geogràficament tot el litoral mediterrani, tant el sud d’Europa com el nord d’àfrica. Aquest Imperi geegant es trobava dividit en diverses províncies, que foren les responsables de propagar la romanització. L’Imperi patí una escissió arran de la mort de l’emperador Constantí (337 d. C.), que va dividir l’Imperi entre els seus dos fills: a un li correspongué l’Imperi Romà d’Occident (amb capital a Roma) i a l’altre, el d’Orient (amb capital a Constantinoble).

Els dos imperis van patir estocades entre els segles IV i V d. C. de resultes de la invasió dels pobles germànics, però la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident es produí amb el destronament de l’últim emperador Ròmul Augústul (476 d. C.) i la caiguda de l’Imperi Romà d’Orient s’esdevingué quan la ciutat de Constantinoble es convertí en bizantina l’any 610. El llatí ja presentava diferències dialectals al seu si i tenia ben poc a veure amb la llengua clàssica emprada per Cèsar o Ciceró. La llengua es trobava en vies de desmembrament i era, més aviat, un conjunt de llengües llatines que arreu es conegueren amb el nom de romanç. L’aparició dels primers textos escrits en aquestes llengües es va produir cap al segle IX.



A partir de la caiguda de l’Imperi Romà, el llatí es va anar fragmentant i aparegueren les diferents llengües que actualment anomenem llengües romàniques: castellà, galaicoportugués, asturlleonés, aragonés, català, italià, francés, occità, romanés, francoprovençal, retoromànic i sard.

Així, doncs, les llengües romàniques s'assemblen perquè tenen un origen comú: totes deriven del llatí, llengua parlada antigament pels romans i que va derivar en altres llengües després de la caiguda de l'Imperi Romà. Actualment no hi ha parlants nadius del llatí, tot i que és la llengua oficial de l'estat del Vaticà.  


Si voleu saber-ne més, podeu consultar el mapa de les llengües romàniques. En aquesta pàgina trobareu el mapa de l'Imperi Romà al segle II després de Crist, el mapa de les llengües romàniques a Europa i el mapa de les llengües romàniques actuals amb els límits de l'Imperi Romà.

També podeu llegir aquest treball de saraimonica sobre les llengües romàniques.



Finalment, podeu visualitzar aquest vídeo en què escoltareu diverses llengües romàniques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada