dissabte, 27 de novembre de 2010

Ara toca estudiar...


S'acosten els últims exàmens del trimestre i ara toca estudiar. Ací teniu unes activitats perquè pugueu comprovar el que heu aprés i també el que haureu de demostrar que sabeu en el pròxim examen.

1. Escriu V (vertadera) o F (falsa) al costat d’aquestes afirmacions.


a) Una llengua no pot tenir més de dos dialectes.
b) Les llengües estan formades per diversos dialectes.
c) Quan en una mateixa llengua un conjunt ampli de parlants adopta una característica especial, es pot parlar de dialecte.
d) Els dialectes són llengües diferents que es parlen en territoris diferents.


2. Completa les següents oracions sobre la llengua.


La divisió dialectal de la llengua catalana diferencia dos grans blocs: la varietat ___________ i la varietat _____________. Va ser _________________ qui proposà aquesta divisió l’any _______, basada en el
______________________________________________________________________.


El valencià se subdivideix en _____________________, ______________________ i _____________________.


3. Escriu el significat de les sigles i abreviatures següents:


ESO
CP
pl.
PD
NIF
SL
Sr.
c/
ONG
av.


4. Completa l’esquema amb les característiques de la carta formal.


La carta formal és ...............................................................


Les seues característiques són: ......................................., ....................................... i ........................................


5. Completa aquestes paraules amb m, n o mp.


a__biciós
i__possible
ta__mateix
co__tar
tra__via
ca__viar
circu__val·lació
be__vinguda
pro__te
assu__te


6. Completa amb p/b, t/d i c/g.


acor__
col__
pròle__
su__
alber__
inquietu__
tar__
sol·licitu__
ma__
llar__


7. Digues quina classe de determinants són les paraules següents.


este ______________________________________________
primer ____________________________________________
vint-i-quatre ________________________________________
estos _____________________________________________
poques ___________________________________________
meus _____________________________________________
aqueix ____________________________________________
alguns _____________________________________________
nostres ____________________________________________
aquesta ____________________________________________


8. Completa els espais buits amb les expressions aleshores, a les hores, alhora i a l’hora.


a) Enguany estudie música i anglés __________.
b) El trànsit és abundant _____________ d’entrada i d’eixida del treball.
c) Telefona’m ____________ d’esmorzar.
d) ___________ mon pare em digué que tenia carta blanca per a fer el que volguera.


9. Accentua, si cal, aquestes paraules i després classifica-les en agudes, planes i esdrúixoles.


metode
anorexia
mi
sud-africa
propia
allo
Italia
reptil
feliçment
comic
arros
monoleg


Agudes: ________________________________
Planes: _________________________________
Esdrúixoles: ____________________________




10. Separa en síl·labes les paraules següents i classifica-les segons el nombre de síl·labes que tinguen.


sal, aplaudiment, telèfon, data, història, dutxa, semàfor, aula, altaveu, nou, sol, ordinador


Monosíl·labes: ______________________
Bisíl·labes: _________________________
Trisíl·labes: ________________________
Tetrasíl·labes: ______________________

dijous, 11 de novembre de 2010

Subdialectes del valencià

Ara que ja heu escoltat diverses cançons de les diferents varietats dialectals (oriental i occidental), us proposem que treballeu les següents cançons, que pertanyen al bloc occidental de la llengua i més concretament al valencià.
Abans, però, heu de recordar que dins del dialecte valencià, podem distingir cinc subdialectes: valencià septentrional, castellonenc, valencià apitxat, valencià meridional i alacantí. (Consulteu les fotocòpies)


Doncs bé, a la nostra zona, com ja sabeu, parlem valencià apitxat. De fet, aquest subdialecte abraça la part central del País Valencià, aproximadament les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta, Camp de Túria, Ribera Alta i algunes poblacions, les més pròximes a València de la Ribera Baixa. A més a més, s'hi inclouen els illots de Xàtiva i Gandia, aquesta darrera localitat, irradia l’influx cap als pobles del voltant.

Les característiques d'aquest subdialecte són:
- Ensordiment de les sibilants sonores: menjar>mentxar, dotze>dotse, casa>cassa.
- Betacisme: cavall>caball.
- Leisme: cavall>cavai.
- Pronunciació de l’oclusiva del grup -NT.
- Tendència a palatalitzar els grups finals -nts, -ts: punts>punys, pots>potx.
- Plena vitalitat del perfet simple: tinguí.
- Conservació de les desinències -am, -au: entengam, dormam...
- Ús de les formes plenes dels clítics: me, se, te...
- El clític se substitueix mos o vos: se n’anem, se quedem.
- Conservació d’arcaismes: oir, noces d’argent, arracades, agafar...

Després de fer un repàs general al valencià i als seus subdialectes, és hora d'escoltar algunes cançons i buscar trets que ajuden a identificar l'origen dels cantants o grups.




"Camals mullats", La Gossa Sorda.

Cinc de la matinada

no esperava que acabàrem
pels carrers de ciutat vella
tu davant i jo darrere.
València banyada,
camals mullats,
València banyada.

Pel carrer de cavallers
dalt d'una bicicleta vella
recorríem la distància
i guardava l'equilibri
fregant-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats,
fregant-te l'esquena.

Carrer de la pau,
parterre, glorieta,
semàfor de jutjats,
frenada en sec
i els dos a terra
somrius i et _______ a la dreta,
govern militar,
hi ha un tio en metralleta
que ens mira molt mal,
ja saps que passa.

_________, ________, _________
_________, ________, _________
_________, ________, _________

Poetes de la nit
que fan que parlen les parets
a la València
de Blanquita i Estellés
i hem fet música métrica sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis,
finestres balcons que no esperen benet
a la València
de la FAI i de Basset
i a cada barri se sent rebombori
unim les nostres forces
come together everybody
he retrobat l'espurna
l'altra cara de la lluna
amb els veïns del cabanyal
i les veïnes de portades
de la bunda l'espurna
l'altra cara de la lluna.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
_________, ________, _________
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
_________, ________, _________
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
_________, ________, _________
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

Murs de la metropoli són de carbó
les línies del metro la nostra presó
________ i les parets de colors
qui observa els mossos bon observador
a la city li és igual per on surti el sol
sap que si aixeco el cap només hi veig pols
el barri somriu perquè no estem sols
parem els seus pals, exemples són molts
però cadascú amb el seu entorn
xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món
joventut i experiència
referents potents des de Sants fins a València.


I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
_________, ________, _________
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
_________, ________, _________
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
_________, ________, _________
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

No hi ha tanta diferència
la ciutat té barrots de ferro
Barna, Sants, València
porten les ______ credencials
La Gossa Sorda Pirats Sound Sistema

Heu sentit l'olor a podrit
de traició bellesa morta i violència
o és que algú ha dit el nom de València
en l'aire barreja de fem i salobre
i sota terra la mort,
la mort al metro dels pobres.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
_________, ________, _________
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
_________, ________, _________
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
_________, ________, _________
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
_________, ________, _________
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
_________, ________, _________
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
_________, ________, _________
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

Cinc de la matinada,
no esperava que acabàrem
pels carrers de ciutat vella,
camals mullats...

Una altra cançó d'aquest grup: "Farem saó", La Gossa Sorda. Podeu escoltar-la al MySpace de La Gossa Sorda o bé veure el següent vídeo d'un concert, tot i que el so no té massa qualitat.



El tio Pep, els quintos d´Alzira, i els guerrers de Moixent,
el rat penat, el moro Mussa, el tio Canya, i Rosario la carnissera de La Xara,
la dama d´Elx, la _________ de Gandia, i el Micalet de la Seu
la Panderola, les _________ de Xixona, Ramonet i uns amics de Barcelona
Tirants i Carmesines, gegants del Romaní i ara va de bo,
baixant Penyagolosa se sent la veu del tro: farem saó!

El Mascarat, un ciclista de Pego i el ninot indultat,
Tombatossals, Arrancapins, Batiste Ceba, Maria Rosa i la xata merenguera
l´home del sac, la fera ferotge, i els enfarinats,
Tirisiti, el penjat sense fetge i Amparito la filla del metge,
Ovidis i Tereses, dimonis fumadors

I ara va de bo, baixant Penyagolosa se sent la veu del tro: farem saó!
Farem saó que ________ la sequera i entre les canyes del camí rebrotaran
noves idees com llances al vent reconduiran la situació
Farem saó

I és que estic fart de sentir-te,
retòrica, estètica, per damunt de la mentida sols està la veritat
retòrica, estètica, i és que depén de qui la diga la façana va canviant
rebenta la mentida quan hi ha possibilitats
l´home del sac va carregat de mala llet
La façana, la façana, la façana va canviant
retòrica, estètica, per damunt de la mentida sols està la veritat
retòrica, estètica, i és que depén de qui la diga serà puta o capellà

I ara va de bo, baixant Penyagolosa se sent la veu del tro: farem saó!
Farem saó que ofegue la sequera i entre les canyes del camí rebrotaran
noves idees com llances al vent reconduiran la situació
Farem saó
Farem saó que ________ la sequera i entre les canyes del camí rebrotaran
noves idees com llances al vent reconduiran la situació
Farem saó!






"No hi ha demà", Obrint pas.

Camí del front, hivern del 39:

Avui t’escric callat potser per darrer cop.
He caigut pres de la nit i l’enyor
Entre camins gelats de neu i companys morts.
Fa tant de fred que no puc ni pensar,
Se’m trenquen les paraules als papers mullats.
Tot s’ha acabat i tu ja no em veuràs
I __________ que recordes el que vam parlar...

__________ de ràbia i __________ amb les mans
I dic les paraules que em vas ensenyar...

No hi ha demà
si no és amb tu.
No hi ha demà
Si no el fem junts.

Camí a la mort, hivern del 39:
Avui t’escric callat potser per darrer cop.
He caigut pres fugint de l’últim front
Entre camins gelats, de neu i companys morts.
Fa tant de fred que no puc ni pensar,
Se’m trenquen les imatges als meus ulls cansats.
Tot s’ha acabat i tu ja no em veuràs
I _________ que recordes el que vam parlar...

_________ de ràbia i _________ amb les mans
I dic les paraules que em vas ensenyar...

No hi ha demà
Si no és amb tu.
No hi ha demà
Si no el fem junts.






I ací teniu un muntatge de la mateixa cançó amb imatges extretes d'una auca.


"Tio Canya", Al Tall (un clàssic que no podia faltar).

En la pobla hi ha un vell

en la pobla hi ha un vell
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra,
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.

Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes
i en casar-se amb ___ femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ningú fa _______ la cara.

Set vegades va fer cua,
set vegades va fer cua,
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.

Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.

Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ___ casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.

Tio Canya tingué un fill
Tio Canya tingué un fill
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.

Bé recorda el tio Canya
quan _______ portar-lo a escola
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el _______ del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.

Cada dia que passava,
Cada dia que passava
anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre
per por a que el senyor mestre
li _____ alguna pregunta.

Aguantà càstigs i renyes
sens gosar d´obrir la boca
i la escola va odiar.

Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.

Cròniques del carrer diuen
cròniques del carrer diuen
d´uns nets que té el tio Canya
que són metges a València
que són metges a València
professors i gent lletrada.

Quan a estiu vénen al poble,
visiten el tio Canya
i el pobre vell se´ls escolta
parlant llengua castellana.

Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la _______ cara.

Mai parlen en castellà
mai parlen en castellà
com han après dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
sinó com la gent del poble
la llengua del tio Canya.

Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar
Tio Canya Tio Canya
no tens les claus de ___ casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara.

dimecres, 10 de novembre de 2010

Dràcula


El comte Dràcula abandona el seu castell de Transsilvània a fi d’escampar el seu regne de terror per tot Londres. Aquesta adaptació de Dràcula, de Bram Stoker (Dublín, 1847-Londres, 1912), segueix amb fidelitat la història original de l’obra cabdal de la literatura de vampirs.







Com ja saps, la setmana que ve és el control de lectura de Dràcula. Abans, però, ens agradaria que repassares l'obra.

FITXA DE LECTURA


TÍTOL DE L’OBRA: .............................................
AUTOR: ..............................................................
ADAPTADOR: .....................................................
DIBUIXOS: ..........................................................
EDITORIAL: .........................................................
COL·LECCIÓ: ................................ NÚM.: .......... 


  1. Dràcula conté un capítol final anomenat «Epíleg». Ara busca informació i contesta: Què és un epíleg? Per què creus que l’ha inclòs l’autor en aquesta obra?
  2. Si l’autor conta la història d’una manera ordenada segons passa en el temps, es diu que la narració és lineal. En canvi, si presenta salts en el temps, es diu que la narració és fragmentària. Com classificaries l’estructura de Dràcula? Quins elements del text has trobat al llarg de la lectura que confirmen la teua elecció? Anota’n algun.
  3. El narrador és la persona que explica la història. Pot ser intern, quan és un personatge de l’obra i la conta des de dins, o extern, si la conta des de fora com si fos un espectador. A més, el narrador extern pot ser, alhora, observador, si només explica el que veu, i omniscient, si a més d’explicar l’acció, també explica la vida interior i els pensaments dels personatges. De quin tipus diries que és el narrador de Dràcula? Justifica la resposta.
  4. En Dràcula, no hi ha un sol personatge principal però és evident que, entre els protagonistes, n’hi ha uns que tenen més rellevància que altres. Anota els sis personatges que, al teu parer, tenen més protagonisme en el relat, de més a menys importància.
  5. Quins trets físics i psicològics destacaries del comte?
  6. Qui és Lucy? Què li passa?
  7. Què es pot utilitzar per protegir-se del comte?
  8. Qui és Jonathan Harker? Quina relació té en la història?
  9. Selecciona els tres moments de la història que més t’han impressionat.
Preguntes extretes de les propostes didàctiques de l'editorial Bromera.