dilluns, 27 de desembre de 2010

Repassem la teoria sobre l'ús dels pronoms febles

Wordle: Pronoms febles

Els pronoms

FUNCIÓ: substituir paraules, sintagmes o frases que han aparegut anteriorment en el text o hi han d'aparéixer.

Pronoms personals: fan referència a la primera persona o persona que parla; a la segona persona o persona que escolta; i a la tercera persona o persona o cosa de les quals es parla. Poden ser forts o febles.

Pronoms forts
                      singular              plural
1a persona     jo, mi                 nosaltres, nós
2a persona     tu, vosté             vosaltres, vós, vostés
3a persona     ell, ella               ells, elles 
reflexiu           si, ell (mateix)     si, ells (mateixos)

Pronoms febles

Poden adoptar diverses formes. Així, segons la posició dels pronoms febles, els podem classificar en:
  • proclíctics: si van davant del verb
    • reforçada: no s'apostrofa. Ex. et diu
    • elidida: s'aopostrofa. Ex. l'amaga
  • enclítics: si van darrere del verb
    • plena: porta guionet. Ex. compreu-vos, comprar-te
    • reduïda: s'apostrofa. Ex. mira'l 
Cal recordar que els pronoms van darrere de l'imperatiu, l'infinitiu i el gerundi (ex. dutxa't) i poden anar davant o darrere de les perífrasis verbals d'infinitiu i gerundi (ex. has de dutxar-te).

Tot seguit, repassarem la substitució dels complements directe, indirecte, circumstancial i també de l'atribut per pronoms febles.

Complement Directe (CD).

Pel que fa a la primera i segona persona, els pronoms que funcionen com a CD són:
  • 1a persona: EM (m'/-me/'m) en singular i ENS en plural. Ex. Mira'ns a la cara (a nosaltres). 
  • 2a persona: ET (t'/-te/'t) en singular i US en plural. Ex. Us buscà tota la nit (a vosaltres).
  • 3a persona:  el CD pot ser substituït pels pronoms febles següents:
    • ES (s'/-se/'s) si es tracta d'un acte reflexiu. Ex. Ell es pentina tots els dies (a ell mateix). 
    • EL, LA, ELS, LES (l'/-lo/'l/-los/'ls) quan el CD està introduït per articles, demostratius i possessius, i també quan el CD és un nom propi. Ex. Contemple les estrelles > Les contemple. / Tinc la teua adreça. > La tinc.
    • EN (n'/-ne/'n) quan el CD està introduït per numerals, quantitatius i indefinits. Aquest determinant continua present després de la substitució pel pronom. Ex. Comprarà melons > En comprarà. / Pere ha suspés quatre assignatures > Pere n'ha suspés quatre.
    • HO quan substitueix una oració en funció de CD o un pronom neutre (açò, això o allò). Ex. Comprarem això > Ho comprarem. / No sé què hem de fer. > No ho sé.

Complement Indirecte (CI).

  • 1a persona: EM (m'/-me/'m) en singular i ENS en plural. Ex. Ens han reservat entrades (a nosaltres).
  • 2a persona: ET (t'/-te/'t) en singular i US en plural. Ex. T'has comprat un cotxe nou? (per a tu).
  • 3a persona
    • ES si es tracta d'un acte reflexiu. Ex. S'ha pentinat els cabells (a ella mateixa).
    • En la resta de casos: LI en singular i ELS en plural, tant per al masculí com per al femení. Ex. Pol va fer un regal a Mireia > Pol li va fer un regal. / Pol va fer un regal a Mireia i Irene > Pol els va fer un regal.


Complement Circumstancial (CC).

El Complement Circumstancial (CC) pot ser substituït pels pronoms febles en o hi.
  • HI substitueix CC de manera. Ex. Has treballat de valent > Hi has treballat.
  • El CC de lloc:
    • quan és introduït per la preposició DE, és substituït per EN (n'/-ne/'n). Ex. Tornarem prompte de València > En tornarem prompte.
    • quan és introduït per altra preposició o locució prepositiva encara que continga la preposició DE, el pronom que substituirà el CC de lloc és HI. Ex. Arribaren davant d'aquella casa > Hi arribaren.
  • La resta de CC es substitueixen pel pronom HI. Ex. Tornaré tard > Hi tornaré.

Atribut (Atr.).

L'Atribut es pot substituir pels pronoms febles següents:
  • EL, LA, ELS, LES substitueixen atributs que porten com a determinants articles, demostratius o possessius. Ex. Víctor és el director > Víctor l'és. / Aitana i Irene són les meues amigues > Aitana i Irene les són.
  • HO substitueix atributs sense determinants o qualsevol tipus d'atribut si els verbs són semblar o paréixer. Ex. La iaia està sorda > La iaia ho està. / La casa semblava deshabitada > La casa ho semblava.  

Finalment, convé recordar l'ordre de combinació del pronoms febles.

reflexiu +  2a pers.  +  1a pers.   +    CI     +     CD     +   Adverbial
    ES           TE, US         ME, ENS        LI, ELS     EL, LA, HO    EN, HI
                                                                         ELS, LES


Les imatges d'aquesta entrada han estat extretes del llibre Tram 2 de l'editorial Teide.

dimecres, 22 de desembre de 2010

Més activitats sobre els pronoms febles

Com últimament hem estat treballant les combinacions de pronoms febles, us propose ara uns exercicis autocorrectius per tal de practicar-les.

I... deu activitats més d'omplir buits per aprofundir en la combinació dels pronoms febles.


Més encara...

1. Ompliu els buits amb el pronom correcte en cada cas.

a. Vaig enviar__________ (a ells) una postal nadalenca.
b. Vull dir__________ (a ella) que no se’n vaja.
c. Dóna __________ una invitació (a ells).
e. __________ diràs que no puc jugar el dissabte? (a ells).
f. Compra __________ les entrades per al concert (a elles).
g. Dóna __________ records de la meua part (a elles).

2. Analitzeu els complements de les oracions següents i substituïu-los per pronoms febles. Pareu atenció a les pistes de colors que us he facilitat.

a. Duc el dinar al pare. ________________________________________________
b. Duus el dinar a les dones. ____________________________________________
c. Torna els diners als amics. _____________________________________________
d. Explica la comèdia a Jordi. _________________________________________
e. Explicava la comèdia a les dones. ______________________________________
f. Deixaré les eines als operaris. _________________________________________
g. Donarem dolços a les xiquetes. __________________________________________
h. Donem llibres als clients. _____________________________________________
i.  Donarem això a les turistes. ____________________________________________
j. Ahir donaves això a Rut. ____________________________________________
k. Pere duia flors a la padrina. _________________________________________
l. El carter reparteix les cartes als veïns. __________________________________
m. Tiraré aigua a les plantes. _____________________________________________
n. Regalarem caramels als nostres cosins. __________________________________
o. Diuen el que saben als seus companys. __________________________________
p. Duré els llibres als companys. __________________________________________
q. Repartirem invitacions a les amigues. _______________________________________
r. Demanarem els horaris al conductor. _____________________________________
s. Tornarem els paraigües als amics. _______________________________________
t. Direm a Maria que vinga. ___________________________________________
u. Li explicaràs això que has vist. _________________________________________

3. Analitzeu els complements d'aquestes oracions i substituïu-los per pronoms febles.

a. Penja l'abric a l'armari. ________________________________________________
b. Llançarem les pedres al barranc. ________________________________________
c. Vam trobar els vostres amics al parc. _____________________________________
d. Pots llegir el diari al tramvia. ___________________________________________
e. Deixeu-me els treballs damunt la taula. ____________________________________
f. Cerquem bolets al bosc. _________________________________________________

4. Completeu les frases següents amb les combinacions binàries de pronoms febles adients.

a. Els motoristes pretenien passar per l’illa de vianants, però un guàrdia urbà __________ va impedir.
b. Els alumnes van presentar els projectes fora de termini, però el professor __________ va acceptar igualment.
c. El gerent del cinema assegura que a la sala hi caben cent espectadors, però l’inspector no està disposat a acceptar __________ més de vuitanta.
d. Vaig escriure una postal per a les companyes de feina, però no em vaig recordar d’enviar__________.
e. Es nota que heu estat de vacances: __________ veu més relaxats que mai.
f. Mireu que brutes que dueu les mans! Renteu__________ al safareig.
g. Ni el ministre ha presentat la dimissió ni el president del govern __________ ha demanat.
h. Mentre vivia a Sud-àfrica va escriure cartes a tots els seus amics, però a nosaltres no va escriure __________ cap.
i. M’han demanat el cotxe tot i que saben que no __________ vull deixar.

5. Escriviu correctament les combinacions de verb i pronom feble següents i digueu quina forma (reforçada, elidida, plena o reduïda) adopten els pronoms.

em + entén                la + coneix                 compra + los
et + ha cridat             agafeu + los               escolteu + la
se + estira                 porta + el                   abaixa + el

6. Substituïu els complements subratllats d'aquestes oracions pels pronoms febles adequats.

a. Aquest autobús passa pel meu poble cada dia.
b. Vull tres piles alcalines.
c. Abaixa el volum ara mateix!
d. Tornen del poliesportiu amb bicicleta.
e. He de comprar carn per demà.
f. Quan farem una excursió a la Murta?
g. He comprat xocolata per berenar.
h. Trau el gos a passejar!
i. Com vols fer els macarrons?
j. Què has dit a Maria?
k. Per què no tens les claus?
l. Qui ha insultat a mi?



Algunes d'aquestes activitats han estat extretes del dossier d'exercicis de l'Escola La Gavina.

Bones festes!

dimecres, 15 de desembre de 2010

Deures de Nadal

Com ja sabeu, només tornar de vacances fareu l'examen sobre els pronoms febles. És per això que durant les vacances de Nadal heu d'aprofitar per repassar els continguts treballats a classe mitjançant la realització de diferents tipus d'activitats.

En el vostre llibre de segon curs d'ESO, els pronoms febles es treballen al llarg de diferents unitats didàctiques, concretament es tracta de les unitats 3, 4, 6 i 9. Per tant, heu d'estudiar les pàgines 54-55, 82, 121-122 i 189-190, en què s'estudien diferents qüestions sobre els pronoms febles: definició, forma, substitució del CD, CI i Atribut per pronoms febles, combinacions de pronoms febles i l'ús del guionet i de l'apòstrof als pronoms febles. També heu de tenir en compte les explicacions fetes a classe, així com els esquemes.

A més a més, podeu practicar fent les següents activitats:

Llibre de text de 2n d'ESO
  • pàgina 82, activitats 22 i 24
  • pàgines 121-122, activitats 18, 19, 20, 21, 22 i 23
  • pàgines 189-190, activitats 27, 28, 29, 30, 31 i 32
Recordeu també que les activitats 16, 18, 19, 20 i 21 de les pàgines 54-55 ja les hem fetes a classe.

Calaix de 2n d'ESO
  • pàgines 22-23, activitats 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12
  • pàgina 33, activitats 14 i 15
  • pàgina 49, activitats 13, 14, 15, 16, 17 i 18
  • pàgina 59, activitat 12
 D'altra banda, si voleu aprofundir més en l'estudi dels pronoms febles, podeu fer el quadern que us vaig comentar a classe: Els pronoms febles, Pràctiques de llengua, editorial Tàndem.

dilluns, 13 de desembre de 2010

Els pronoms febles


Ací teniu uns enllaços amb activitats per treballar els pronoms febles.

PRONOM EL: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/pronomel/index.htm


PRONOM LA: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/pronomla/index.htm



PRONOM HI: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/hi/index.htm


Alfred Hitchcock. Exercici d'omplir forats.

Pronoms. Substitució d'1 pronom. Exercici d'omplir forats.

PRONOMS FEBLES. Exercicis d'omplir forats:  
  1. el      els      en      ho      l'      la      les      n'
  2. el      Els      els      en      Ens      ens      ho      'ho      l'      la      les      li      Li      'ls      m      m'      me      Me      n'      us
  3. els      en      hi      ho      l'      les      li      me      n'   
  4. el      els      En      ho      l'      la      les   
  5. Els      En      en      hi      Ho      l'      les      Li      n'
  6. en      hi      n      n'   
Recursos per treballar els pronoms febles:


FERRER, M. & G. LLUCH. Els pronoms febles. València, 1993. Tàndem Edicions (Pràctiques de llengua, núm. 1).

A més, podeu consultar la Guia d'usos lingüístics, d'on s'ha extret aquest quadre amb les possibles combinacions binàries de pronoms febles.

dissabte, 27 de novembre de 2010

Ara toca estudiar...


S'acosten els últims exàmens del trimestre i ara toca estudiar. Ací teniu unes activitats perquè pugueu comprovar el que heu aprés i també el que haureu de demostrar que sabeu en el pròxim examen.

1. Escriu V (vertadera) o F (falsa) al costat d’aquestes afirmacions.


a) Una llengua no pot tenir més de dos dialectes.
b) Les llengües estan formades per diversos dialectes.
c) Quan en una mateixa llengua un conjunt ampli de parlants adopta una característica especial, es pot parlar de dialecte.
d) Els dialectes són llengües diferents que es parlen en territoris diferents.


2. Completa les següents oracions sobre la llengua.


La divisió dialectal de la llengua catalana diferencia dos grans blocs: la varietat ___________ i la varietat _____________. Va ser _________________ qui proposà aquesta divisió l’any _______, basada en el
______________________________________________________________________.


El valencià se subdivideix en _____________________, ______________________ i _____________________.


3. Escriu el significat de les sigles i abreviatures següents:


ESO
CP
pl.
PD
NIF
SL
Sr.
c/
ONG
av.


4. Completa l’esquema amb les característiques de la carta formal.


La carta formal és ...............................................................


Les seues característiques són: ......................................., ....................................... i ........................................


5. Completa aquestes paraules amb m, n o mp.


a__biciós
i__possible
ta__mateix
co__tar
tra__via
ca__viar
circu__val·lació
be__vinguda
pro__te
assu__te


6. Completa amb p/b, t/d i c/g.


acor__
col__
pròle__
su__
alber__
inquietu__
tar__
sol·licitu__
ma__
llar__


7. Digues quina classe de determinants són les paraules següents.


este ______________________________________________
primer ____________________________________________
vint-i-quatre ________________________________________
estos _____________________________________________
poques ___________________________________________
meus _____________________________________________
aqueix ____________________________________________
alguns _____________________________________________
nostres ____________________________________________
aquesta ____________________________________________


8. Completa els espais buits amb les expressions aleshores, a les hores, alhora i a l’hora.


a) Enguany estudie música i anglés __________.
b) El trànsit és abundant _____________ d’entrada i d’eixida del treball.
c) Telefona’m ____________ d’esmorzar.
d) ___________ mon pare em digué que tenia carta blanca per a fer el que volguera.


9. Accentua, si cal, aquestes paraules i després classifica-les en agudes, planes i esdrúixoles.


metode
anorexia
mi
sud-africa
propia
allo
Italia
reptil
feliçment
comic
arros
monoleg


Agudes: ________________________________
Planes: _________________________________
Esdrúixoles: ____________________________




10. Separa en síl·labes les paraules següents i classifica-les segons el nombre de síl·labes que tinguen.


sal, aplaudiment, telèfon, data, història, dutxa, semàfor, aula, altaveu, nou, sol, ordinador


Monosíl·labes: ______________________
Bisíl·labes: _________________________
Trisíl·labes: ________________________
Tetrasíl·labes: ______________________

dijous, 11 de novembre de 2010

Subdialectes del valencià

Ara que ja heu escoltat diverses cançons de les diferents varietats dialectals (oriental i occidental), us proposem que treballeu les següents cançons, que pertanyen al bloc occidental de la llengua i més concretament al valencià.
Abans, però, heu de recordar que dins del dialecte valencià, podem distingir cinc subdialectes: valencià septentrional, castellonenc, valencià apitxat, valencià meridional i alacantí. (Consulteu les fotocòpies)


Doncs bé, a la nostra zona, com ja sabeu, parlem valencià apitxat. De fet, aquest subdialecte abraça la part central del País Valencià, aproximadament les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta, Camp de Túria, Ribera Alta i algunes poblacions, les més pròximes a València de la Ribera Baixa. A més a més, s'hi inclouen els illots de Xàtiva i Gandia, aquesta darrera localitat, irradia l’influx cap als pobles del voltant.

Les característiques d'aquest subdialecte són:
- Ensordiment de les sibilants sonores: menjar>mentxar, dotze>dotse, casa>cassa.
- Betacisme: cavall>caball.
- Leisme: cavall>cavai.
- Pronunciació de l’oclusiva del grup -NT.
- Tendència a palatalitzar els grups finals -nts, -ts: punts>punys, pots>potx.
- Plena vitalitat del perfet simple: tinguí.
- Conservació de les desinències -am, -au: entengam, dormam...
- Ús de les formes plenes dels clítics: me, se, te...
- El clític se substitueix mos o vos: se n’anem, se quedem.
- Conservació d’arcaismes: oir, noces d’argent, arracades, agafar...

Després de fer un repàs general al valencià i als seus subdialectes, és hora d'escoltar algunes cançons i buscar trets que ajuden a identificar l'origen dels cantants o grups.




"Camals mullats", La Gossa Sorda.

Cinc de la matinada

no esperava que acabàrem
pels carrers de ciutat vella
tu davant i jo darrere.
València banyada,
camals mullats,
València banyada.

Pel carrer de cavallers
dalt d'una bicicleta vella
recorríem la distància
i guardava l'equilibri
fregant-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats,
fregant-te l'esquena.

Carrer de la pau,
parterre, glorieta,
semàfor de jutjats,
frenada en sec
i els dos a terra
somrius i et _______ a la dreta,
govern militar,
hi ha un tio en metralleta
que ens mira molt mal,
ja saps que passa.

_________, ________, _________
_________, ________, _________
_________, ________, _________

Poetes de la nit
que fan que parlen les parets
a la València
de Blanquita i Estellés
i hem fet música métrica sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis,
finestres balcons que no esperen benet
a la València
de la FAI i de Basset
i a cada barri se sent rebombori
unim les nostres forces
come together everybody
he retrobat l'espurna
l'altra cara de la lluna
amb els veïns del cabanyal
i les veïnes de portades
de la bunda l'espurna
l'altra cara de la lluna.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
_________, ________, _________
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
_________, ________, _________
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
_________, ________, _________
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

Murs de la metropoli són de carbó
les línies del metro la nostra presó
________ i les parets de colors
qui observa els mossos bon observador
a la city li és igual per on surti el sol
sap que si aixeco el cap només hi veig pols
el barri somriu perquè no estem sols
parem els seus pals, exemples són molts
però cadascú amb el seu entorn
xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món
joventut i experiència
referents potents des de Sants fins a València.


I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
_________, ________, _________
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
_________, ________, _________
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
_________, ________, _________
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

No hi ha tanta diferència
la ciutat té barrots de ferro
Barna, Sants, València
porten les ______ credencials
La Gossa Sorda Pirats Sound Sistema

Heu sentit l'olor a podrit
de traició bellesa morta i violència
o és que algú ha dit el nom de València
en l'aire barreja de fem i salobre
i sota terra la mort,
la mort al metro dels pobres.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
_________, ________, _________
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
_________, ________, _________
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
_________, ________, _________
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
_________, ________, _________
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
_________, ________, _________
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
_________, ________, _________
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

Cinc de la matinada,
no esperava que acabàrem
pels carrers de ciutat vella,
camals mullats...

Una altra cançó d'aquest grup: "Farem saó", La Gossa Sorda. Podeu escoltar-la al MySpace de La Gossa Sorda o bé veure el següent vídeo d'un concert, tot i que el so no té massa qualitat.



El tio Pep, els quintos d´Alzira, i els guerrers de Moixent,
el rat penat, el moro Mussa, el tio Canya, i Rosario la carnissera de La Xara,
la dama d´Elx, la _________ de Gandia, i el Micalet de la Seu
la Panderola, les _________ de Xixona, Ramonet i uns amics de Barcelona
Tirants i Carmesines, gegants del Romaní i ara va de bo,
baixant Penyagolosa se sent la veu del tro: farem saó!

El Mascarat, un ciclista de Pego i el ninot indultat,
Tombatossals, Arrancapins, Batiste Ceba, Maria Rosa i la xata merenguera
l´home del sac, la fera ferotge, i els enfarinats,
Tirisiti, el penjat sense fetge i Amparito la filla del metge,
Ovidis i Tereses, dimonis fumadors

I ara va de bo, baixant Penyagolosa se sent la veu del tro: farem saó!
Farem saó que ________ la sequera i entre les canyes del camí rebrotaran
noves idees com llances al vent reconduiran la situació
Farem saó

I és que estic fart de sentir-te,
retòrica, estètica, per damunt de la mentida sols està la veritat
retòrica, estètica, i és que depén de qui la diga la façana va canviant
rebenta la mentida quan hi ha possibilitats
l´home del sac va carregat de mala llet
La façana, la façana, la façana va canviant
retòrica, estètica, per damunt de la mentida sols està la veritat
retòrica, estètica, i és que depén de qui la diga serà puta o capellà

I ara va de bo, baixant Penyagolosa se sent la veu del tro: farem saó!
Farem saó que ofegue la sequera i entre les canyes del camí rebrotaran
noves idees com llances al vent reconduiran la situació
Farem saó
Farem saó que ________ la sequera i entre les canyes del camí rebrotaran
noves idees com llances al vent reconduiran la situació
Farem saó!






"No hi ha demà", Obrint pas.

Camí del front, hivern del 39:

Avui t’escric callat potser per darrer cop.
He caigut pres de la nit i l’enyor
Entre camins gelats de neu i companys morts.
Fa tant de fred que no puc ni pensar,
Se’m trenquen les paraules als papers mullats.
Tot s’ha acabat i tu ja no em veuràs
I __________ que recordes el que vam parlar...

__________ de ràbia i __________ amb les mans
I dic les paraules que em vas ensenyar...

No hi ha demà
si no és amb tu.
No hi ha demà
Si no el fem junts.

Camí a la mort, hivern del 39:
Avui t’escric callat potser per darrer cop.
He caigut pres fugint de l’últim front
Entre camins gelats, de neu i companys morts.
Fa tant de fred que no puc ni pensar,
Se’m trenquen les imatges als meus ulls cansats.
Tot s’ha acabat i tu ja no em veuràs
I _________ que recordes el que vam parlar...

_________ de ràbia i _________ amb les mans
I dic les paraules que em vas ensenyar...

No hi ha demà
Si no és amb tu.
No hi ha demà
Si no el fem junts.






I ací teniu un muntatge de la mateixa cançó amb imatges extretes d'una auca.


"Tio Canya", Al Tall (un clàssic que no podia faltar).

En la pobla hi ha un vell

en la pobla hi ha un vell
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra,
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.

Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes
i en casar-se amb ___ femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ningú fa _______ la cara.

Set vegades va fer cua,
set vegades va fer cua,
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.

Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.

Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ___ casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.

Tio Canya tingué un fill
Tio Canya tingué un fill
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.

Bé recorda el tio Canya
quan _______ portar-lo a escola
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el _______ del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.

Cada dia que passava,
Cada dia que passava
anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre
per por a que el senyor mestre
li _____ alguna pregunta.

Aguantà càstigs i renyes
sens gosar d´obrir la boca
i la escola va odiar.

Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.

Cròniques del carrer diuen
cròniques del carrer diuen
d´uns nets que té el tio Canya
que són metges a València
que són metges a València
professors i gent lletrada.

Quan a estiu vénen al poble,
visiten el tio Canya
i el pobre vell se´ls escolta
parlant llengua castellana.

Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la _______ cara.

Mai parlen en castellà
mai parlen en castellà
com han après dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
sinó com la gent del poble
la llengua del tio Canya.

Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar
Tio Canya Tio Canya
no tens les claus de ___ casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara.

dimecres, 10 de novembre de 2010

Dràcula


El comte Dràcula abandona el seu castell de Transsilvània a fi d’escampar el seu regne de terror per tot Londres. Aquesta adaptació de Dràcula, de Bram Stoker (Dublín, 1847-Londres, 1912), segueix amb fidelitat la història original de l’obra cabdal de la literatura de vampirs.







Com ja saps, la setmana que ve és el control de lectura de Dràcula. Abans, però, ens agradaria que repassares l'obra.

FITXA DE LECTURA


TÍTOL DE L’OBRA: .............................................
AUTOR: ..............................................................
ADAPTADOR: .....................................................
DIBUIXOS: ..........................................................
EDITORIAL: .........................................................
COL·LECCIÓ: ................................ NÚM.: .......... 


  1. Dràcula conté un capítol final anomenat «Epíleg». Ara busca informació i contesta: Què és un epíleg? Per què creus que l’ha inclòs l’autor en aquesta obra?
  2. Si l’autor conta la història d’una manera ordenada segons passa en el temps, es diu que la narració és lineal. En canvi, si presenta salts en el temps, es diu que la narració és fragmentària. Com classificaries l’estructura de Dràcula? Quins elements del text has trobat al llarg de la lectura que confirmen la teua elecció? Anota’n algun.
  3. El narrador és la persona que explica la història. Pot ser intern, quan és un personatge de l’obra i la conta des de dins, o extern, si la conta des de fora com si fos un espectador. A més, el narrador extern pot ser, alhora, observador, si només explica el que veu, i omniscient, si a més d’explicar l’acció, també explica la vida interior i els pensaments dels personatges. De quin tipus diries que és el narrador de Dràcula? Justifica la resposta.
  4. En Dràcula, no hi ha un sol personatge principal però és evident que, entre els protagonistes, n’hi ha uns que tenen més rellevància que altres. Anota els sis personatges que, al teu parer, tenen més protagonisme en el relat, de més a menys importància.
  5. Quins trets físics i psicològics destacaries del comte?
  6. Qui és Lucy? Què li passa?
  7. Què es pot utilitzar per protegir-se del comte?
  8. Qui és Jonathan Harker? Quina relació té en la història?
  9. Selecciona els tres moments de la història que més t’han impressionat.
Preguntes extretes de les propostes didàctiques de l'editorial Bromera.

dimarts, 26 d’octubre de 2010

Els blocs occidental i oriental de la llengua


La divisió en dos grans blocs, el grup oriental i el grup occidental, proposada per Milà i Fontanals el 1861, es basa en el tractament de les vocals àtones A i E, neutralitzades en [∂] en català oriental i diferenciades en català occidental, i el tractament de les vocals àtones O i U, neutralitzades en [u] en oriental i també diferenciades en occidental.


Els territoris que cobreix cada variant són:

  • Variant oriental: Catalunya Nord, les comarques gironines i barcelonines, la part oriental de les comarques tarragonines, les illes Balears i la ciutat sarda de l’Alguer.
  • Variant occidental: les valls d’Andorra, la zona oriental d’Aragó, les comarques lleidatanes, la part occidental de les comarques tarragonines, el País Valencià i una zona de 300 km² a Múrcia.

EL VALENCIÀ ÉS EL NOSTRE CATALÀ.

[...] D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia...), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals) [...]
Acadèmia Valenciana de la Llengua

















Després de rellegir-vos la teoria un parell de vegades, podríeu identificar a quins dialectes pertanyen les següents cançons? Si ompliu els buits de les cançons, us serà més fàcil.


“Alegria”

Cau ... sol de ............... dins ...horitzó,
damunt la mar arrissada ... avions.
Cau ... sol de ............... vermell i calent,
... sala i ...arengada ... pell.
... penyassegat
i una pluja suau de pols estelar.
Cau ... sol de ............... i plàcidament
... gent ... dutxa i .......... ... carrers.
Cau ... sol de ................ dins es meu cor,
tothom m’estima i jo .......... tothom.
Falla ... corrent
... fireres no vendran cacauets.
Alegria, ... velles se xapen de riure,
... dies s’acaben i ... fars il•luminen
... góndoles entre ... cases.
Alegria, ... òrbites en sincronia,
i ... ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins ... meva vida... i alegria.
Cau ... sol de .................. dins s’horitzó,
damunt la mar arrissada ... avions.
Cau ... sol de .................. vermell i calent,
... sala i ...arengada ... pell.
... municipals, és evident,
fan aparcar bé ... gent.
Alegria, ... velles se xapen de riure,
... dies s’acaben i es fars il·luminen
... góndoles entre ... cases.
Alegria, ... òrbites en sincronia,
i ... ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins ... meva vida... i alegria.
Alegria, ... velles se xapen de riure,
... dies s’acaben i ... fars il·luminen
... góndoles entre ... cases... i alegria.



“L’Empordà”

Nascut entre Blanes i Cadaqués,
molt tocat per la tramuntana,
d’una sola cosa pots estar segur:
quant més vell, més tocat de l’ala.
Sempre deia que a la matinada
es mataria,
però cap al migdia anava
ben torrat;
somriu i diu que no té pressa,
ningú m’espera allà dalt
i anar a l’infern no m’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.

I varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava
dormint la mona a la vora del Ter,
però ell mai no s’hi tirava.
Sempre deia que a la matinada
es mataria,
però cap al migdia anava
ben torrat;
somriu i diu que no té pressa,
ningú m’espera allà dalt
i anar a l’infern no m’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.

Sempre deia que a la matinada
es mataria,
però cap al migdia anava
ben torrat;
somriu i diu que no té pressa,
ningú m’espera allà dalt
i anar a l’infern no m’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.
I quan veig la llum de l’alba,
se’m treu les ganes de marxar;
potser que ............ no em ...............,
potser ho .............. fins demà.


"Bon dia"

La vella Montserrat

desperta el barri a cops d'................. tot cantant
les primeres persianes
s'obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.

Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insulent
il·lumina descarat
tot l'espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d'alcohol.
I al pedrís reposant
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l'esguard es pregunta
quans dies més té de regal.

Bon dia...

.............. gisclant, olor de pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira
i diu:
Bon dia ...




"Boig per tu"

A la terra humida escric
______ estic boig per tu,
em ______ els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on _____ tu,
però dins la _______ copa veig
reflexada la _______ llum, me la beuré;
servil i acabat, boig per tu.

Quan no hi _______ al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ______ tu,
però dins la _______ copa veig
reflexada la _______ llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.



Si en voleu saber més, podeu visualitzar aquest vídeo sobre les varietats dialectals de la llengua catalana.