Normalització i normativització

La normalització lingüística consisteix en fer normal l’ús d’una llengua en el territori que li és propi. Per a aconseguir això, s’ha de passar per un procés d’estandardització o normativització, perquè tota llengua necessita d’un estàndard, és a dir, d’una varietat neutra, supradialectal i amb un grau de formalitat mitjà-alt.

Així, doncs, el concepte de normativització fa referència al procés d’establiment de normes lingüístiques que té per objecte fer d’una llengua un instrument adequat per a la comunicació. Perquè una llengua estiga normativitzada ha de comptar amb una ortografia, una gramàtica normativa i un diccionari normatiu, o diccionari de la llengua.

Les diferents comunitats lingüístiques solen disposar d’algun tipus d’entitat encarregada de vetllar perquè el model de llengua normativa siga l’adequat, tenint en compte els canvis en el llenguatge col·loquial, els avenços tècnics i científics, etc. El model, doncs, s’ha d’anar actualitzant i adaptant a les necessitats de cada moment. En el cas de la nostra llengua, actualment qui fixa aquest estàndard és l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

D'altra banda, cal dir que, davant les pressions que poden sofrir les llengües i, en especial, les llengües minoritzades, els parlants poden respondre amb actituds de lleialtat lingüística. Uriel Weinreich, autor a qui es deu el concepte, el definix com: «un principi en nom del qual les persones s'ajunten amb els seus companys de parla conscientment i explícitament per tal de resistir canvis tant en les funcions de la seua llengua (com a resultat d'un canvi de llengua) com de l'estructura o el vocabulari (com a conseqüència d’interferències)».

Llengua minoritària i llengua minoritzada

Llengua minoritària

Llengua usada tradicionalment en un territori d’un estat per nadius d’aquest estat que constitueixen un grup numèricament inferior a la resta de la població de l’estat.
El terme llengua minoritària, encara que estrictament és un concepte quantitatiu (la comunitat lingüística és inferior en parlants a les llengües majoritàries) i sense connotacions negatives, s’utilitza de vegades per a restringir els drets d’una comunitat lingüística. És, per tant, una manera d’adjectivar una llengua minoritzada, i en el fons es pot amagar una consideració desigual i antidemocràtica de les llengües, de les comunitats lingüístiques.

Llengua minoritzada

Llengua que, tot i que puga ser la llengua pròpia de la major part de la població autòctona, pateix una restricció dels seus àmbits i funcions d’ús en un territori determinat, de tal manera que no serveix o no és necessària per a la major part d’ocasions o d’àmbits en què cal usar la comunicació verbal.
Una llengua ha esdevingut minoritzada després d’un procés de bilingüització de la seua comunitat lingüística que l’ha conduït a la marginalització o subordinació lingüística.

Activitat

Després de llegir les definicions de “llengua minoritària” i “llengua minoritzada”, comenteu el grau de veritat o falsedat de les afirmacions següents i justifiqueu la resposta amb exemples reals.

a) Tota llengua minoritària és una llengua minoritzada.
b) Una llengua minoritzada és la que patix un procés de retracció dels usos públics i privats, en la pròpia comunitat lingüística.
c) Una llengua majoritària és la que assolix un ús quantitatiu molt elevat.
d) Tota llengua minoritzada és una llengua minoritària
e) Cap llengua majoritària no pot arribar a ser una llengua minoritzada.
f) La situació minoritzada d’una llengua és natural i producte del seu nombre de parlants.
g) Les llengües majoritàries han arribat a ser-ho perquè són llengües més aptes per a la comunicació.
h) Les llengües minoritzades poden ser majoritàries i minoritàries.

Extret del document del professor Toni de la Torre titulat Bases sociolingüístiques de l'ensenyament de llengües.

Bilingüisme i diglòssia

Bilingüisme.

S’ha entés per bilingüisme la possibilitat d'un individu d'utilitzar dues o més llengües a un mateix nivell. Però, aquesta és una situació utòpica que no existix en la realitat. La majoria d'autors insistixen en el fet que el terme no se sotmet a una única definició i que es tracta, moltes vegades, d’amagar la veritable situació d'una llengua que està en pitjors condicions politicosocials. S’ha parlat de diferents classes de bilingüisme:

• Bilingüisme individual: alguns valencians són bilingües perquè parlen valencià i castellà. N’hi ha de diferents tipus:
• Bilingüisme passiu i bilingüisme actiu: el parlant coneix dues llengües però una no l’empra (passiu); o coneix i empra les dues llengües (actiu).
• Bilingüisme simètric i bilingüisme asimètric: és simètric si el parlant domina per igual les dues llengües en tots els àmbits d’ús. Si no, és asimètric.
• Bilingüisme instrumental: un individu aprén una llengua per raons laborals o econòmiques.
• Bilingüisme integratiu: s’aprén una llengua per integrar-se dins d’un nou grup. Seria el cas, per exemple, dels immigrants.
• Bilingüisme territorial: el país també ho és perquè hi conviuen dos territoris històricament diferenciats des del punt de vista lingüístic. D'una banda, les zones de l’interior, que parlen castellà; i, de l'altra, les del litoral, que parlen valencià.
• Bilingüisme social: quan una persona utilitza una llengua o una altra i l’elecció no depén de la situació personal ni de la geografia on viu, sinó dels grups socials en què es dividix la societat.
• Bilingüisme unidireccional: es dóna quan els parlants d’una llengua determinada coneixen la seua i la de l’altre grup, mentre que els parlants de la segona només coneixen la seua (uns són bilingües i els altres unilingües).
• Bilingüisme bidireccional: fa referència a un cas raríssim en què els membres d’ambdós grups socials coneixen les dues llengües. 

El bilingüisme, però, és sempre un fet individual; és a dir, són bilingües les persones, mai les nacions, les quals sempre disposen d'una llengua pròpia, l’autòctona. Els casos de les llengües minoritzades són molt evidents, raons polítiques han provocat que dues llengües distintes es disputen un mateix territori: el de la nostra comunitat lingüística. Calen molts esforços perquè la situació no desemboque en un monolingüisme de la llengua que aconseguisca d'imposar-se en tots els àmbits d’ús i en tots els habitants del territori.

Raons per bilingüitzar-se.

• bilingüisme familiar: en el context familiar es parlen dues llengües.
• bilingüisme instrumental: una persona aprén una segona llengua perquè en té necessitat.
• bilingüisme integrador: és la motivació que porta un ciutadà a aprendre una nova llengua per integrar-se dins la societat que la parla.
• bilingüisme cultural: una persona aprén una llengua perquè li interessa la cultura que aquesta vehicula.

Diglòssia.

El terme s’ha generalitzat i s’utilitza per explicar la duplicitat de funcions de dues llengües diferents (en contacte i en conflicte), basada en la desigualtat social de condicions. Així, existix una llengua A, que és la que s'utilitza com a vehicle en els àmbits d’ús formals i escrits i en l’àmbit educatiu (de cultura, dels mitjans de comunicació, de l’administració...). I una llengua B, considerada per la majoria de parlants com a inferior o baixa i que només s'usa en els nivells familiars o col·loquials.

El concepte de diglòssia també ha estat sotmés a algunes revisions, però encara continua sent aprofitable, sobretot, perquè és capaç d'explicar les diferents funcions que realitzen les llengües en contacte.

Activitat.

Contesta vertader o fals a les següents afirmacions. Justifica les teues respostes.

a) El bilingüisme és la pràctica de l’ús de dues llengües alternativament per part d’una mateixa persona.

b) El bilingüisme és la pràctica de l’ús de dues llengües per part d’un grup humà.

c) Els valencianoparlants, ara per ara, són necessàriament bilingües.

d) La societat valenciana és una societat bilingüe.

e) Els valencians i les valencianes castellanoparlants són necessàriament bilingües.

  

Extret del document del professor Toni de la Torre titulat Bases sociolingüístiques de l'ensenyament de llengües.

Els còmics

Repassem per a l'examen

1. Completa les oracions següents amb un adverbi i una locució adverbial de la classe indicada entre parèntesis:
a) Vine (de temps) ______________________________ a ma casa.
b) Corre (de quantitat) ____________________________ per la pista.
c) Escriu (de manera) ______________________________l’exercici.
d) Caminem (de lloc) ______________________________ del recinte.
e) ________________ (d’afirmació) tens tota la raó.
f) _________________ (de negació) estic disposada a suportar eixes bromes.

2. Completa les següents oracions amb: 
quan o quant
a) No m’espereu, no sé encara _______ acabaré la faena.
b) _______ pagues al mes per fer natació?
c) ______ passe l’estiu, tornarem a fer passejades per la serra Mariola.
no més o només
d) Vés al forn i compra _________ un pa.
e) Crec que l’examen tindrà __________ de deu preguntes.

3. Uneix aquestes oracions amb conjuncions del tipus que s’indica.
a) Vés-te’n a casa ___________ comence a ploure. (temporal)
b) Han portat les fotos __________ els he dit. (locativa)
c) Compra creïlles________ cebes. (copulativa)
d) S’ha enfadat amb tu ________ li has parlat malament. (causal)
e) Dóna-li records nostres_________ el veus. (condicional)

4. Escriu els antònims d'aquestes paraules utilitzant els prefixos adients.
 exacte, precís, llegible, conforme, legal, necessari, moral, madur, lícit, muntar, funció, agradable.

5. De quina classe són els adverbis i locucions adverbials següents?

al costat, de seguida, bé, poc, bruscament, a la nit, una miqueta, davall, bona cosa, així

6. Forma l’antònim de les paraules entre parèntesis afegint els prefixos in-, im- il-, des- i anti-.

a) El camí estava ........................... (transitable) a causa de les pluges.
b) Faig servir el microones per a ......................... (congelar) aliments.
c) Andreu pensa que Joan és un home .......................... (madur).
d) Em sembla ...................... (lògica) la resposta que has donat.
e) Pintaré la paret amb un producte .............................. (humitat).

7. Localitza els adverbis de les oracions següents i indica al costat la classe de CC.

a) El convidat arribà tard a la inauguració.
b) Si no pots aguantar-te, vés-te'n fora.
c) La senyora respongué ràpidament a totes les preguntes.
d) Menja poc i per això pren vitamines.
e) L'encarregat deixà allí totes les peces de metall.

8. Classifica els complements circumstancials següents segons l'element que en fa la funció (adverbi / locució / sintagma adverbial / sintagma nominal / oració preposicional).

a) Ton pare arriba dilluns.
b) Has estudiat prou.
c) No isques al carrer.
d) Aquesta nit plourà.
e) Travessa el carrer per on et dic.
f) A poc a poc solta l'accelerador.
g) Viatjarà amb bona companyia.
h) L'arrapà de dalt a baix.
i) Ací lloguen apartaments.
j) Se n'anà sense que s'adonaren.

9. Completa amb r o rr els espais buits de les paraules següents:

a....quebisbe
ca....a
a....acada
....omànica
he....mètic
ensabona....
contra....evolució
ca....o
....ecord
anti....obatori
fol....e
con....eu
Mont-....oig
senye....a
Almasso....a

Repassem alguns aspectes de la normativa

Assenyala l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta.

1. Joana passava __________ carrer quan la vaig saludar.
a) per el
b) pel
c) pél
 
2. Les seues propostes __________ idees noves resulten absurdes __________ horroroses.
a) e / u
b) e / o
c) i / o
 
3. El color __________ del cel ha __________ i ha passat a ser gris.
a) blavós / cambiat
b) blavós / canviat
c) blauós / canviat

4. Quina és la paraula que està ben separada sil·làbicament?
a) ar-ros-sar
b) me-tge
c) a-llun-yar

5. Com s'escriu en lletres la quantitat 25.412 monedes?
a) vinticinc mil quatre centes dotze
b) vint-i-cinc mil quatre-centes dotze
c) vint i cinc mil quatre-cents dotze
 
6. Sempre que eixia un programa informàtic nou, el __________.
a) provaba
b) probava
c) provava
 
7. La __________ ha sigut molt beneficiosa.
a) plutja de gener
b) plutja de giner
c) pluja de gener
 
8. Quina és la frase que està ben escrita?
a) Jugant amb la pilota s’ha fet mal a la mà.
b) Jugant amb la pilota sa fet mal a la mà.
c) Jugant amb la pil·lota s’ha fet mal a la ma.
 
9. __________, ja han __________ el supermercat!
a) Josep / ubert
b) Josep / obert
c) Jusep / aubert

10. Has arribat al lloc pel camí més __________.
a) llarq
b) llarc
c) llarg

11. Aquell viatge li feia molta __________ i, per això, estava tan __________.
a) il·lusió / feliç
b) il·lusió / fel·liç
c) ilusió / feliç

12. Eixa __________ és molt __________ trobar-la a l'estiu.
a) erba / abitual
b) herva / havitual
c) herba / habitual
 
13. Els __________ del meu veí són molt __________.
a) gossos / lletjos
b) gossos / lleig
c) gos / lleigs

Treball de lectura

Per tal de recuperar la lectura de La mosca, has de fer el següent treball:

1. Fixa’t en la dedicatòria de la novel·la: "En memòria de Jokin". Saps qui és? Busca informació sobre el succés d’aquest jove.

2. Què sentia Isona davant el nou institut? Per què sentia vergonya dels pares?

3. Hi ha un element que apareix repetides vegades al llarg de la novel·la: la mosca. Així la trobem als versos de Brossa, que interrompen la trama diverses vegades; al mateix títol de l’obra; als somnis d’Isona; al llibre d’El senyor de les mosques, del qual han de fer un treball... Per què creus que aquest símbol s’intercala de manera insistent en la història d’Isona? Sabries dir què representa?

4. De què parla el llibre que els fa llegir el professor de literatura, “El senyor de les mosques”, de William Golding? Què pensava Isona d’aquesta novel·la?

5. Què diu la nota que, segons Joan, Marc ha deixat en l’ordinador?

6. El desenllaç de la novel·la és sorprenent i colpidor. Si no havies previst aquest final, què pensaves que s’esdevindria? Si en efecte l’havies previst, quins elements et permeteren suposar que alguna cosa de semblant passaria? Localitza al llarg de la novel·la elements, pensaments, records, etc. que donen pistes de la implicació d’Isona en el suïcidi del seu amic Marc.

7. Al llarg de la novel·la de Gemma Pasqual ens trobem moltes manifestacions i conceptes pertanyents a la nostra cultura, com ara grups musicals, cançons, escriptors, cantautors, conceptes populars..., encara que de vegades només siga per donar nom a carrers o instituts. Hem extret de la lectura alguns d’aquestos perquè en busques informació i així amplies el teu bagatge cultural: El cant dels ocells, Manuel de Pedrolo, El caganer, Obrint Pas, Ovidi Montllor i Pere Calders.