Dubtes lingüístics

Barbarismes

S'anomenen barbarismes els mots d'una altra llengua que són usats en lloc dels mots que la llengua pròpia ja té per designar els mateixos conceptes.

Dins la unitat didàctica La fàbrica de les paraules, hi trobareu un apartat dedicat als barbarismes amb activitats diverses. També podeu fer el següent exercici d'associació, o bé aquests mots encreuats.

Si voleu saber-ne més, podeu consultar el vocabulari de barbarismes.

Repassem la normativa

Digues quina és l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta.


1. Joana passava __________ carrer quan la vaig saludar.
a) per el
b) pel
c) pél

2. Les seues propostes __________ idees noves resulten absurdes __________ horroroses.
a) e / u
b) e / o
c) i / o

3. El color __________ del cel ha __________ i ha passat a ser gris.
a) blavós / cambiat
b) blavós / canviat
c) blauós / canviat

4. Quina és la paraula que està ben separada sil·làbicament?
a) ar-ros-sar
b) me-tge
c) a-llun-yar

5. Com s'escriu en lletres la quantitat 25.412 monedes?
a) vinticinc mil quatre centes dotze
b) vint-i-cinc mil quatre-centes dotze
c) vint i cinc mil quatre-cents dotze

6. Sempre que eixia un programa informàtic nou, el __________.
a) provaba
b) probava
c) provava

7. La __________ ha sigut molt beneficiosa.
a) plutja de gener
b) plutja de giner
c) pluja de gener

8. Quina és la frase que està ben escrita?
a) Jugant amb la pilota s’ha fet mal a la mà.
b) Jugant amb la pilota sa fet mal a la mà.
c) Jugant amb la pil·lota s’ha fet mal a la ma.

9. __________, ja han __________ el supermercat!
a) Josep / ubert
b) Josep / obert
c) Jusep / aubert

10. Has arribat al lloc pel camí més __________.
a) llarq
b) llarc
c) llarg

11. Aquell viatge li feia molta __________ i, per això, estava tan __________.
a) il·lusió / feliç
b) il·lusió / fel·liç
c) ilusió / feliç

12. Eixa __________ és molt __________ trobar-la a l'estiu.
a) erba / abitual
b) herva / havitual
c) herba / habitual

13. Els __________ del meu veí són molt __________.
a) gossos / lletjos
b) gossos / lleig
c) gos / lleigs

14. Podeu connectar l'aire __________?
a) encondicionat
b) acondicionat
c) condicionat

15. He de comprar piles per al __________ a distància del televisor.
a) comando
b) comandament
c) mànec

16. Els semàfors regulen el __________ del carrer.
a) tràfic
b) tràfec
c) trànsit

17. Encara recorde la __________ de matemàtiques de la meua escola!
a) mestra
b) majordoma
c) mestressa

18. S'ha de torcar __________ de la taula de ___________.
a) el pols / l'alcaldessa
b) la pols / l'alcaldesa
c) la pols / l'alcaldessa

19. Demà __________ la nit no pense eixir de casa.
a) amb
b) a
c) quan

20. He contractat __________ de vida.
a) una assegurança
b) un segur
c) una assegurada

Aquestes activitats han estan extretes dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, concretament del nivell B1, abans conegut com a grau elemental.

B o V?

Podeu fer aquesta activitat d'omplir buits per practicar les normes de la B i la V. I també podeu aventurar-vos amb aquest altre exercici.

Abans, però, recordeu les regles d’ortografia treballades al llibre:

- Pretèrit imperfet -ava.
- Paraules acabades en -u que canvien a v. Exemple: neu / nevar.
- Paraules acabades en -p que canvien a b . Exemple: llop / lloba.

Si en voleu saber més sobre l'ús de la B i la V, podeu llegir Ruaix.

El rellotge mecànic

Alguns relats s’assemblen als rellotges mecànics: quan els donem corda, res no els pot aturar, i avancen imparables fins que arriben al desenllaç previst, sense que els protagonistes puguen fer res per canviar el seu destí. Això és el que ocorre amb l’estranya història que Fritz, el novel·lista, narra a tots els veïns reunits, una nit freda d’hivern, a la taverna del poble. El relat esdevé vertaderament terrorífic quan el personatge més misteriós de la història de Fritz apareix al llindar de la taverna.

Després de la lectura, haureu de ser capaços de contestar preguntes com les següents:

1. Què dictava la tradició rellotgera de la ciutat sobre els aprenents de rellotger? 
2. Quina és la preocupació de Karl? Com se sent? Per què?

3. El seu amic Fritz, el novel·lista, aparenta més despreocupat. És això cert?
4. Què tenia d’extraordinari la mort del príncep Otto?
5. Quina proposició li fa el doctor a l’aprenent de rellotger?
6. Com és l’escultura? Com actua?
7. Quina malaltia té el príncep Florian? Quins en són els símptomes?
8. Quina solució troba la princesa Mariposa i els consellers perquè es recupere la segona vegada que cau malalt? Què havien fet perquè es curara la primera vegada?
9. Quin és el final de Karl?
10. Conta la fi de la història.

Ens documentem sobre el romanç

En aquesta entrada del blog, anirem recopilant tota la informació que heu trobat sobre el romanç: definició i exemples de romanços.

Sonia i Sergio han trobat a la Wikipèdia la següent informació:

ROMANÇ (POESIA)

El romanç és un tipus de composició poètica. Està compost d'una sèrie de versos heptasíl·labs amb rima assonant en els versos parells. El seu origen està a la cançó de gesta, de la qual es destacaven fragments per al públic que van acabar esdevenint poemes independents. A imitació d'aquells, es van crear noves obres, de temàtica més variada.

Sovint eren publicats en fulls solts plegats en dos o en quatre que, a part dels versos, contenien il·lustracions xilogràfiques o, ja les acaballes del segle XIX, fotogravades. N'hi ha una col·lecció molt abundosa a la Biblioteca de Catalunya.

A més a més, Sonia i Toni han pogut localitzar un exemple de romanç: "El romanç de Na Roseta", però es tracta d'una cançó popular menorquina per la qual cosa no la reproduïm ací. Recordeu que per al nostre projecte busquem romanços d'origen valencià.

D'altra banda, Andrea ha trobat dos romanços: el "Romanç de Sant Rorró", que canta Al Tall, i el "Romanç de la Vall", que interpreta Pep Gimeno "el Botifarra".

"Romanç de Sant Rorró"

Deu em dóne inspiració
per a poder explicar
la vida d'un sant varó
que es digna de mencionar

Que vinga el deu Bacó
que ens porte un porró...
i que ens allumene
en aquesta ocasió.

És Sant Rorró el més lluït
i és el Sant més miraclós
que per a pagar migeta
mai no ha sigut pereós.

Quan era xiquet
apenes parlava
anava a les tendes
i s'emborratxava.

Quan ja se féu més fadrí
li augmentà la devoció
no podia passar dia
sense prendré canyamó.

Per allà on anava
prenia amistat
amb les taverneres
que el donen fiat.

Sabia totes les tendes
quin vi era el més eixut
on el venien barato
i on el donaven més pur.

Allí se gastava
si portava un duro
se'n anava a casa
amb un pet com un xurro.

Quan tenia més edat
ja tenia millor cor
es féu molt aficionat
a donar el truc i flor.

Si dien "envide"
tirava la "falta"
Sant Rorró mig canter
de vi se colava.

Si alguns per casualitat
teniu la dona partera
en conte de xocolate
doneu-li la bota plena.

És la millor medecina
per a la partera avui
en conte de la gallina
doneu-li el cuiro de ví.

Senyores, que el caldo
dóna inflamació,
doneu-li ginebra
i ví del millor.

Sant Rorró prengué amistat
amb una "agüela" beata
quan anaven a resar
omplien la carabassa.

I quan arribaven
al "amén i glòria"
els dos s'empinaven
la carabassola.

Per al final del rosari
es menjaven un mosset
entraven en la bodega
i omplien el tonellet.

Li vindria a cabre
decálito i mig
i tot se'l colaven
abans de les sis.

La beata ja parlava
en italià i en francés
i Sant Rorró se'n anava
caiguent-se pel carrer.

Cantant seguidilles
aquell mal feiner
anava borratxo
com un dolçainer.

Quan es va morir Sant Rorró
molts amics l'acompanyaren
com tots volien portar-lo
a l'últim se'l sortejaren

I ademés portaren
deu cuiros de vi
per anar tastant-los
durant el camí.

Adiós Sant Rorró bendito
que mai has quedat a deure
dóna salut als borratxos
i moltes ganes de beure.

I el vostre perdó
en la glòria eterna
al cel ens aguarde
amb la bota plena.




"Romanç de la Vall"

El dia deu de setembre
és un dia molt senyalat.
Si voleu sentir el cine sonoro,
acudiu al poble de la Vall.

Era una gran risa
lo que allí mos va passar:
tot eren espentes,
pues tots volien entrar.

Ja toca el timbre.
La funció va a començar.
I era una gramola
que tenien amagà.

Tots protestaven,
a cada vegà més fort.
Si no mos torneu els diners,
al cine li botem foc

La sabatera
li diu a Llorencet
En tan gran negoci,
ja s'hem quedat sense res.




Més encara...

"Romanç de la farina", interpretat per Al Tall




"Romanç de Senyera", interpretat per Pep "Botifarra"

La descripció

El text descriptiu té com a finalitat reproduir amb precisió imatges i fragments de la vida real. Es pot descriure tot allò que es pot captar amb els sentits: persones, animals, objectes, paisatges, ambients, sentiments, estats d’ànim, comportaments, etc. La descripció d’un personatge consisteix a fer un retrat real, físic i psicològic, d’una persona; mentre que la descripció d’un lloc consisteix en anomenar els elements que hi ha en un indret determinat (paisatge, carrer, casa, etc.), com són i com estan distribuïts. Les guies turístiques, els reportatges, les notícies, les obres narratives, els retrats, les caricatures, etc. són exemples de textos descriptius de llocs i personatges.

Com ja sabeu, aquests dies heu de preparar una descripció d'una persona, que pot ser real o inventada. En aquest sentit, us pot servir d'orientació aquesta pàgina web o bé el següent treball realitzat per Daniel Rius i Joan Pujol.

PPT Daniel Rius i Joan Pujol

View more presentations from alope3752.