dijous, 27 de gener del 2011

Ens documentem sobre el romanç

En aquesta entrada del blog, anirem recopilant tota la informació que heu trobat sobre el romanç: definició i exemples de romanços.

Sonia i Sergio han trobat a la Wikipèdia la següent informació:

ROMANÇ (POESIA)

El romanç és un tipus de composició poètica. Està compost d'una sèrie de versos heptasíl·labs amb rima assonant en els versos parells. El seu origen està a la cançó de gesta, de la qual es destacaven fragments per al públic que van acabar esdevenint poemes independents. A imitació d'aquells, es van crear noves obres, de temàtica més variada.
Sovint eren publicats en fulls solts plegats en dos o en quatre que, a part dels versos, contenien il·lustracions xilogràfiques o, ja les acaballes del segle XIX, fotogravades. N'hi ha una col·lecció molt abundosa a la Biblioteca de Catalunya.

A més a més, Sonia i Toni han pogut localitzar un exemple de romanç: "El romanç de Na Roseta", però es tracta d'una cançó popular menorquina per la qual cosa no la reproduïm ací. Recordeu que per al nostre projecte busquem romanços d'origen valencià.

D'altra banda, Andrea ha trobat dos romanços: el "Romanç de Sant Rorró", que canta Al Tall, i el "Romanç de la Vall", que interpreta Pep Gimeno "el Botifarra".

"Romanç de Sant Rorró"

Deu em dóne inspiració
per a poder explicar
la vida d'un sant varó
que es digna de mencionar

Que vinga el deu Bacó
que ens porte un porró...
i que ens allumene
en aquesta ocasió.

És Sant Rorró el més lluït
i és el Sant més miraclós
que per a pagar migeta
mai no ha sigut pereós.

Quan era xiquet
apenes parlava
anava a les tendes
i s'emborratxava.

Quan ja se féu més fadrí
li augmentà la devoció
no podia passar dia
sense prendré canyamó.

Per allà on anava
prenia amistat
amb les taverneres
que el donen fiat.

Sabia totes les tendes
quin vi era el més eixut
on el venien barato
i on el donaven més pur.

Allí se gastava
si portava un duro
se'n anava a casa
amb un pet com un xurro.

Quan tenia més edat
ja tenia millor cor
es féu molt aficionat
a donar el truc i flor.

Si dien "envide"
tirava la "falta"
Sant Rorró mig canter
de vi se colava.

Si alguns per casualitat
teniu la dona partera
en conte de xocolate
doneu-li la bota plena.

És la millor medecina
per a la partera avui
en conte de la gallina
doneu-li el cuiro de ví.

Senyores, que el caldo
dóna inflamació,
doneu-li ginebra
i ví del millor.

Sant Rorró prengué amistat
amb una "agüela" beata
quan anaven a resar
omplien la carabassa.

I quan arribaven
al "amén i glòria"
els dos s'empinaven
la carabassola.

Per al final del rosari
es menjaven un mosset
entraven en la bodega
i omplien el tonellet.

Li vindria a cabre
decálito i mig
i tot se'l colaven
abans de les sis.

La beata ja parlava
en italià i en francés
i Sant Rorró se'n anava
caiguent-se pel carrer.

Cantant seguidilles
aquell mal feiner
anava borratxo
com un dolçainer.

Quan es va morir Sant Rorró
molts amics l'acompanyaren
com tots volien portar-lo
a l'últim se'l sortejaren

I ademés portaren
deu cuiros de vi
per anar tastant-los
durant el camí.

Adiós Sant Rorró bendito
que mai has quedat a deure
dóna salut als borratxos
i moltes ganes de beure.

I el vostre perdó
en la glòria eterna
al cel ens aguarde
amb la bota plena.




"Romanç de la Vall"

El dia deu de setembre
és un dia molt senyalat.
Si voleu sentir el cine sonoro,
acudiu al poble de la Vall.

Era una gran risa
lo que allí mos va passar:
tot eren espentes,
pues tots volien entrar.

Ja toca el timbre.
La funció va a començar.
I era una gramola
que tenien amagà.

Tots protestaven,
a cada vegà més fort.
Si no mos torneu els diners,
al cine li botem foc

La sabatera
li diu a Llorencet
En tan gran negoci,
ja s'hem quedat sense res.




Més encara...

"Romanç de la farina", interpretat per Al Tall




"Romanç de Senyera", interpretat per Pep "Botifarra"

dijous, 20 de gener del 2011

La descripció

El text descriptiu té com a finalitat reproduir amb precisió imatges i fragments de la vida real. Es pot descriure tot allò que es pot captar amb els sentits: persones, animals, objectes, paisatges, ambients, sentiments, estats d’ànim, comportaments, etc. La descripció d’un personatge consisteix a fer un retrat real, físic i psicològic, d’una persona; mentre que la descripció d’un lloc consisteix en anomenar els elements que hi ha en un indret determinat (paisatge, carrer, casa, etc.), com són i com estan distribuïts. Les guies turístiques, els reportatges, les notícies, les obres narratives, els retrats, les caricatures, etc. són exemples de textos descriptius de llocs i personatges.

Com ja sabeu, aquests dies heu de preparar una descripció d'una persona, que pot ser real o inventada. En aquest sentit, us pot servir d'orientació aquesta pàgina web o bé el següent treball realitzat per Daniel Rius i Joan Pujol.