dimarts, 26 d’octubre del 2010

Els blocs occidental i oriental de la llengua


La divisió en dos grans blocs, el grup oriental i el grup occidental, proposada per Milà i Fontanals el 1861, es basa en el tractament de les vocals àtones A i E, neutralitzades en [∂] en català oriental i diferenciades en català occidental, i el tractament de les vocals àtones O i U, neutralitzades en [u] en oriental i també diferenciades en occidental.


Els territoris que cobreix cada variant són:

  • Variant oriental: Catalunya Nord, les comarques gironines i barcelonines, la part oriental de les comarques tarragonines, les illes Balears i la ciutat sarda de l’Alguer.
  • Variant occidental: les valls d’Andorra, la zona oriental d’Aragó, les comarques lleidatanes, la part occidental de les comarques tarragonines, el País Valencià i una zona de 300 km² a Múrcia.

EL VALENCIÀ ÉS EL NOSTRE CATALÀ.

[...] D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia...), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals) [...]
Acadèmia Valenciana de la Llengua

















Després de rellegir-vos la teoria un parell de vegades, podríeu identificar a quins dialectes pertanyen les següents cançons? Si ompliu els buits de les cançons, us serà més fàcil.


“Alegria”

Cau ... sol de ............... dins ...horitzó,
damunt la mar arrissada ... avions.
Cau ... sol de ............... vermell i calent,
... sala i ...arengada ... pell.
... penyassegat
i una pluja suau de pols estelar.
Cau ... sol de ............... i plàcidament
... gent ... dutxa i .......... ... carrers.
Cau ... sol de ................ dins es meu cor,
tothom m’estima i jo .......... tothom.
Falla ... corrent
... fireres no vendran cacauets.
Alegria, ... velles se xapen de riure,
... dies s’acaben i ... fars il•luminen
... góndoles entre ... cases.
Alegria, ... òrbites en sincronia,
i ... ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins ... meva vida... i alegria.
Cau ... sol de .................. dins s’horitzó,
damunt la mar arrissada ... avions.
Cau ... sol de .................. vermell i calent,
... sala i ...arengada ... pell.
... municipals, és evident,
fan aparcar bé ... gent.
Alegria, ... velles se xapen de riure,
... dies s’acaben i es fars il·luminen
... góndoles entre ... cases.
Alegria, ... òrbites en sincronia,
i ... ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins ... meva vida... i alegria.
Alegria, ... velles se xapen de riure,
... dies s’acaben i ... fars il·luminen
... góndoles entre ... cases... i alegria.



“L’Empordà”

Nascut entre Blanes i Cadaqués,
molt tocat per la tramuntana,
d’una sola cosa pots estar segur:
quant més vell, més tocat de l’ala.
Sempre deia que a la matinada
es mataria,
però cap al migdia anava
ben torrat;
somriu i diu que no té pressa,
ningú m’espera allà dalt
i anar a l’infern no m’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.

I varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava
dormint la mona a la vora del Ter,
però ell mai no s’hi tirava.
Sempre deia que a la matinada
es mataria,
però cap al migdia anava
ben torrat;
somriu i diu que no té pressa,
ningú m’espera allà dalt
i anar a l’infern no m’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.

Sempre deia que a la matinada
es mataria,
però cap al migdia anava
ben torrat;
somriu i diu que no té pressa,
ningú m’espera allà dalt
i anar a l’infern no m’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.
I quan veig la llum de l’alba,
se’m treu les ganes de marxar;
potser que ............ no em ...............,
potser ho .............. fins demà.


"Bon dia"

La vella Montserrat

desperta el barri a cops d'................. tot cantant
les primeres persianes
s'obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.

Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insulent
il·lumina descarat
tot l'espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d'alcohol.
I al pedrís reposant
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l'esguard es pregunta
quans dies més té de regal.

Bon dia...

.............. gisclant, olor de pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira
i diu:
Bon dia ...




"Boig per tu"

A la terra humida escric
______ estic boig per tu,
em ______ els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on _____ tu,
però dins la _______ copa veig
reflexada la _______ llum, me la beuré;
servil i acabat, boig per tu.

Quan no hi _______ al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ______ tu,
però dins la _______ copa veig
reflexada la _______ llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.



Si en voleu saber més, podeu visualitzar aquest vídeo sobre les varietats dialectals de la llengua catalana.


Les categories gramaticals

Extret del llibre de text de Valencià de l'editorial Bromera.


Per repassar les categories gramaticals, podeu fer les activitats següents:
  1. Sobre verbs, noms i adjectius del Col·legi Pius XII.
  2. Exercicis QV Categories gramaticals elaborats per M.Ibàñez. Concretament, heu de fer aquestes pàgines:
Si voleu saber-ne més, podeu llegir aquest document o consultar el resum de gramàtica bàsica.

També podeu visualitzar aquestes presentacions en powerpoint sobre les categories gramaticals.





dissabte, 16 d’octubre del 2010

Preparem el control de lectura


  1. Explica breument, i amb les teues paraules, quin és l’argument de la novel·la.
  2. Qui és el narrador de La llegenda de l’amulet de Jade? Parla en primera o en tercera persona?
  3. Segons l’ordre en què passen els fets una narració té una estructura lineal, si els fets es desenvolupen seguint un ordre cronològic (plantejament, nuc i desenllaç) o una estructura discontínua si es trenca l’ordre cronològic, per afegir escenes del passat en el relat (salt enrere-flashback). Com definiries l’estructura de La llegenda de l’amulet de Jade?
  4. Quins diries que són els personatges principals d’aquest relat? Com els descriu l’autor?
  5. Li Bei i Mei són el mateix personatge però, en què es diferencien?
  6. Fins trobar el treball de repartidor a temps parcial, Víctor passa per molts altres treballs. Quins?
  7. Saps què és el jade? Busca’n informació.
  8. Raona la teua resposta. Recomanaries la lectura d’aquest llibre a algun company o companya? Per què?
Més encara...
  1. Qui és Cheng Xiyou? Explica la seua importància en la història.
  2. Amb el pas del temps, en què s'ha convertit el restaurant Xiannü?
  3. Explica la declaració d'amor del protagonista a la seua estimada.
  4. Qui són Smith i Goliard?
  5. Quina és la història del ferrer Weng?

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Repassem abans de l'examen


  • Per repassar l'ús de la B i la V, podeu anar a aquest enllaç. Hi trobareu diverses activitats per practicar les normes treballades a la primera unitat didàctica.
  • Després de llegir l'entrada anterior del bloc, "Les llengües romàniques", has de ser capaç de contestar les següents qüestions: 
    • Quina relació existeix entre el llatí i les llengües romàniques?
    • Quines llengües romàniques coneixes? Esmenta’n almenys quatre i digues on es parlen.
  • Ara, anem a recordar quin és l'ús adequat de les paraules següents: adreça, direcció, recolzar, donar suport. Completa les oracions amb les paraules proposades. Si tens dubtes, pots recórrer als diccionaris que trobaràs a la barra lateral situada a l'esquerra del bloc.
    • Joan ......................... a eixa iniciativa. 
    • No sé on viu Miquel, tens la seua ........................?
    • Si vols anar a Benissa, agafa la carretera en ....................... a la costa.
    • ......................... els llibres i no cauran.
  • Ordena alfabèticament els grups de paraules següents:
    • a) cavall / egua / conill / pollastre / gos / porc / vaca / ànec / cabra / ovella
    • b) cama / cendra / ciri / cràter / cridar / caragol / clauer / cullera / covard / club
  • Digues a quina categoria gramatical corresponen les següents paraules: bresquilla, i, mai, miraré, aquell, suau, tu, quatre, el, fins, ho, però, ahir, jersei, o, amb, nosaltres, natural, convenç, ma.
  • Actualment diferenciem els gèneres literaris següents:
    • ............................: la literatura escrita en vers.
    • ...............................: literatura escrita en prosa amb predomini de la narració i la descripció.
    • ............................: literatura en forma de diàleg destinada a la representació.
    • ............................: literatura escrita en prosa, en la qual l’autor opina sobre un tema.
  • Separa el lexema del morfema i indica la persona, el nombre i el temps d’aquestes formes verbals.
    • escoltaven: _______________________________________________
    • conduïsc: ________________________________________________
    • diguérem: ________________________________________________
    • sentia: __________________________________________________
    • perd: __________________________________________________

dissabte, 2 d’octubre del 2010

Les llengües romàniques

 De llengües, al món, n’hi ha moltes. Els lingüistes no s’arrisquen a donar una xifra exacta perquè asseguren que no totes les llengües que hi ha al món són conegudes, que la definició de llengua no ha estat consensuada i que les llengües mai són classificables com a realitats independents, car poden estar vinculades a aspectes culturals, ètnics o religiosos.

A més a més, les fronteres lingüístiques sovint no coincideixen amb les fronteres territorials. De fet, el multilingüisme estatal és habitual; allò estrany és trobar un estat on sols es parle una llengua. Això ha fet que cada estat adopte polítiques lingüístiques diferents, orientades bé a promoure l’ús de la llengua oficial triada i eliminar-ne totes les altres, o bé a promoure l’ús de totes les llengües.

La llengua és el signe d’identitat inqüestionable i l’element cohesionador de qualsevol comunitat. La llengua és patrimoni dels parlants i la llengua mor quan la comunitat lingüística també mor, siga físicament o siga ocupada per una llengua més poderosa.

LES LLENGÜES A LA UNIÓ EUROPEA

Al següent mapa lingüístic, podeu observar els tres grans grups lingüístics que conviuen a Europa, junt amb altres llengües. Es tracta de les llengües germàniques (per exemple, l'anglés i l'alemany), les llengües eslaves (com ara el txec, croat, búlgar, eslovac...) i les llengües romàniques (entre les quals es troba la nostra llengua).

Tot seguit, ens centrarem en les llengües romàniques; abans, però, volem que consulteu algunes dades sobre les llengües que més us puguen interessar. Per exemple, mireu en aquesta pàgina el nombre de parlants de les diferents llengües d'Europa. Us sorprenem algunes xifres? Si voleu, en parlem.

LES LLENGÜES ROMÀNIQUES

L’adjectiu romànic és una derivació lèxica del topònim Roma. Aquesta ciutat, pels volts del segle I a. C., creà tot un imperi que constituiria una nova civilització. Progressivament, Roma va anar eixamplant les seues fronteres i expandint la romanització, és a dir, el procés d’imposició o d’adaptació segons els casos de les estructures polítiques, socioeconòmiques i culturals del poble romà, mitjançant instruments eficaços com ara l’exèrcit o l’administració. El màxim exponent de la romanització fou la llengua llatina.

L’Imperi Romà a finals del segle III d. C. Abastava geogràficament tot el litoral mediterrani, tant el sud d’Europa com el nord d’àfrica. Aquest Imperi geegant es trobava dividit en diverses províncies, que foren les responsables de propagar la romanització. L’Imperi patí una escissió arran de la mort de l’emperador Constantí (337 d. C.), que va dividir l’Imperi entre els seus dos fills: a un li correspongué l’Imperi Romà d’Occident (amb capital a Roma) i a l’altre, el d’Orient (amb capital a Constantinoble).

Els dos imperis van patir estocades entre els segles IV i V d. C. de resultes de la invasió dels pobles germànics, però la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident es produí amb el destronament de l’últim emperador Ròmul Augústul (476 d. C.) i la caiguda de l’Imperi Romà d’Orient s’esdevingué quan la ciutat de Constantinoble es convertí en bizantina l’any 610. El llatí ja presentava diferències dialectals al seu si i tenia ben poc a veure amb la llengua clàssica emprada per Cèsar o Ciceró. La llengua es trobava en vies de desmembrament i era, més aviat, un conjunt de llengües llatines que arreu es conegueren amb el nom de romanç. L’aparició dels primers textos escrits en aquestes llengües es va produir cap al segle IX.



A partir de la caiguda de l’Imperi Romà, el llatí es va anar fragmentant i aparegueren les diferents llengües que actualment anomenem llengües romàniques: castellà, galaicoportugués, asturlleonés, aragonés, català, italià, francés, occità, romanés, francoprovençal, retoromànic i sard.

Així, doncs, les llengües romàniques s'assemblen perquè tenen un origen comú: totes deriven del llatí, llengua parlada antigament pels romans i que va derivar en altres llengües després de la caiguda de l'Imperi Romà. Actualment no hi ha parlants nadius del llatí, tot i que és la llengua oficial de l'estat del Vaticà.  


Si voleu saber-ne més, podeu consultar el mapa de les llengües romàniques. En aquesta pàgina trobareu el mapa de l'Imperi Romà al segle II després de Crist, el mapa de les llengües romàniques a Europa i el mapa de les llengües romàniques actuals amb els límits de l'Imperi Romà.

També podeu llegir aquest treball de saraimonica sobre les llengües romàniques.



Finalment, podeu visualitzar aquest vídeo en què escoltareu diverses llengües romàniques.